El teatre i la pesta

informació obra



Estrena:
Grec 2015
Traducció:
Joan Casas
Dramatúrgia:
Jordi Coca, Ana Roca
Intèrprets:
Esther Bové
Ajudant de direcció:
Cristina Raventós
Escenografia:
Jon Berrondo
Il·luminació:
Alberto Rodríguez
So:
Carles Puértolas
Vestuari:
Marta Rafa
Producció:
Grec 2015 Festival de Barcelona
Caracterització:
Àngels Salinas
Companyia:
Companyia Ignífuga, Companyia Sargantana, Companyia Sargantana
Sinopsi:

Especialment conegut per la seva recerca infatigable sobre la funció de l’art —i per la defensa d'un teatre que sorprengués i commocionés l'espectador—, Artaud va pronunciar l'any 1933 una conferència a la Sorbonne sobre el teatre i la pesta. L’escriptora Anaïs Nin va ser testimoni d’aquest esdeveniment escruixidor i explica com la conferència es transformava en la vívida agonia d'una víctima de la plaga. Artaud va oferir als assistents l'experiència mateixa d’aquest mal, aterrint-los per despertar-los de l’ensopiment de l’art convencional.

Jordi Coca converteix la conferència d'Artaud en un monòleg teatral on l'actriu Esther Bové és l'amfitriona d'un sopar d'amics —els espectadors— en què una taula exquisidament parada esdevé el símbol de les convencions socials i morals. Però veurem com tot això s’esquerda i deixa pas a la dolorosa veritat.

La protagonista esdevé un ésser extremadament vulnerable i, lentament, es refereix a uns fets que la commouen i la transformen, com també es transforma l’escena. La correcció convencional quedarà enrere a mesura que el teatre propicia, com una veritable pesta trasbalsadora, que emergeixin les emocions més profundes i autèntiques.

Crítica: El teatre i la pesta

27/07/2015

el teatre del trasbals

per Francesc Massip

Convertir una conferència, ni que sigui d’Antonin Artaud, en un espectacle és certament un repte de màxima dificultat que es presta poc al lluïment. I, tanmateix, Jordi Coca aconsegueix servir-nos l'àrdua dissertació amb la intensitat que exigeix i una esponjosa elegància que és molt d’agrair. Compta amb l’extraordinària complicitat d’Ester Bové que interpreta el monòleg i es va endinsant en allò que explica amb una tensió cada cop més extrema, fins al límit. De la impecable presència inicial, amb un pentinat cenyit i un vaporós vestit de color verd maragda, l’actriu es va transformant al llarg del relat d'acord amb les enormitats que es profereixen: s’esbulla els cabells, s'empastifa amb el maquillatge, la roba experimenta mutacions i expressives reduccions que acompanyen el recorregut d’una interpretació vívida, punyent, arriscada, trasbalsadora. Una experiència memorable, en un espai escènic i una il·luminació de gran delicadesa.