Un delícia d´espectacle, senzill i sincer, emotiu i corprenedor. L´actor i director Ramón Molins a El testament, pensa i recorda en veu alta, reflexiona, pregunta y es pregunta, repassa moments de la seva infància, de la seva joventut i de la seva etapa adulta. Es qüestiona sobre els seus dubtes, les seves pors i les seves certeses. En aquest recorregut vital i emocional, tots i totes ens sentim reflectits,
¿Qui no ha somiat que es moria? ¿Qui no s´ha preguntat que passaria desprès? ¿Què seria de les seves pertinences, dels objectes que ha ant recollint i que porten per a cadascú una gran carga emocional? ¿Quina música elegiries per que sones al teu funeral?.
A més les persones que han complert els 50 hi trobaran moltes vivències i records similars, més enllà del barri suburbial dels Magraners a Lleida, on va néixer el protagonista.
El muntatge
Una plataforma desmuntable amb calaixos plens d´objectes que l´actor narrador utilitza per anar vestint el seu recorregut vital i els personatges i les anècdotes que va trobant i vivint a cada pas.
Coneixerem a la estimada i admirada cosina que volia menjar-se el món i va viatjar a Mauritània, al germà petit, als pares, als veïns del barri format per persones vingudes especialment d´Andalusia, com un espectacle de teatre familiar Blancaneus i els set nans (que finalment van ser sis) va determinar la seva vocació...
Amanit per records musicals i radiofònics, molt ben posats (les cançons de Raimon, Si em mor i Som, els cants revolucionaris, la copla i aquest divertit i inútil diàleg amb la senyora Francis i el seu exitós consultori).
Ramón Molins es un actor profundament empàtic, que treballa des de la més absoluta sinceritat. Com ell diu : “el teatre es mentida, però el bon teatre, el que emociona, esta fet de veritats”.
Per aquest espectacle estrenat el 2022 a la Fira Mediterrània (https://firamediterrania.cat/ca/espectacle/2022/el-testament-zum-zum-teatre), i a Feten el 2023 (facebook.com/fetengijon), on va ser premiat, en Ramón Molins s´ha rodejat de destacats col.laboradors. La dramatúrgia i direcció ve signada per Izaskun Fernandez i Juliàn Saenz López (El Patio teatro), Jokin Oregi (Compañía Marie de Jong) i el propi Ramón Molins, tots ells multipremiats creadors amb una gran sensibilitat comuna.
El Patio Teatro, es una destacada companyia de la Rioja amb seu a Logroño creadora d´espectacles com A mano, Conservando Memória i Feriantes, www.facebook.com/elpatioteatro
Marie de Jongh es una destacada companyia basca, creadora d´espectacles com Por qué llores, Marie?, Amour, Querida hija, Humanos, Estrella.. www.mariedejongh.com
D´alló local a alló universal
Tenia dubtes Ramón Molins a l´hora de concebre l´espectacle de que la història personal en un context suburbial i local, pequés de localista i no arribés al públic d´altres indrets. Per això es va rodejar de dramaturgs d´altres llocs, La Rioja i País Basc. La gira que porten realitzant per diferents teatres d´Espanya està demostrant que la identificació es plena i que el públic se sent reflectit en la trama vital que es universal. Qui més qui menys es sent tocat pel que explica en Ramón Molins, per que les seves reflexions i inclús vivències tenen valor universal. Altres factor positiu es que la cançons de Raimon, en català, son conegudes a molts llocs i els que les descobreixen demanen impressionats poder tenir el text en castellà. Evidentment el públic de 50, 60, 70 i 80 anys es sentirà molt identificat, però el públic més jove, les desenes de representacions fins ara, ho demostren, també queda enganxat per la història.
El protagonista
Ramón Molins va néixer a Lleida el 1965. Va créixer al barri de Magraners, nascut en mig dels camps barri suburbial nascut en mig dels camps, allunyat de la ciutat. Es va formar a l´Aula Municipal de Teatre de Lleida i el 1994 i va ser co-fundador de la Companyia Zum Zum Teatre de la que es actual director, productor i motor. Dins del currículum de la companyia que enguany compleix 30 anys i més d´un milió de kilòmetres recorreguts, hi han forces espectacles premiats i amb múltiples representacions arreu, El meu amic Txèkhov, El geperut de Nôtre Dame, La gallina dels ous d´or, La camisa de l´home feliç, Soc una nou i els espectacles de carrer Hipos i Rhinos. www.zumzumteatre.com
Els Magraners un barri fet a si mateix
Situat a les afores de la ciutat, de la que està separada per un encreuament de carreteres, i prop del cementiri municipal i d´un recent polígon industrial. Va ser creat el 1948 per migrants andalusos sobre terrenys de l´antic aeròdrom del Real Aeroclub de Lleida. Durant dècades el barri va patir greus mancances en equipaments i serveis públics. L´electricitat arribà a les cases el 1955 i na va ser fins el 1974, que es va garantir el subministrament regular d´aigua. Ha estat un exemple de lluita i solidaritat veïnal i actualment gaudeix de nombrosos serveis públics i fa poc van recuperar l´abandonat Cinema Goya, transformant-lo en un Centre Cultural. Estan treballant en la recuperació de l´espai de l´Hangar, unica superficies que queda de l´antic aeròdrom.
Text : ferranbaile@gmail.com
