El valor de res

Nous formats

informació obra


Companyia:
Pagans
Sinopsi:

Més que un muntatge o un espectacle habitual, El valor de res promet ser tota una experiència escènica pluridisciplinària, ja que, amb el fet de llegir un llibre com a tema central, aquí s’integren les arts escèniques, la literatura, la tecnologia i la natura. Com pot ser? Us convidaran a caminar per un espai natural de la ciutat. En algun moment trobareu un llibre i una cadira que us esperen. Asseieu-vos-hi i, sí, llegiu. Ho fareu en grup, en una mena d’aquelarre tranquil dedicat a la memòria d’aquelles dones que celebraven trobades clandestines en indrets allunyats, lliures de la presència masculina, per compartir coneixements, especialment sobre el món vegetal, i que van acabar sent titllades de bruixes.

El llibre, com a “memòria vegetal”, en paraules d’Umberto Eco, és el tema d’una experiència en la qual l’espectador o espectadora s’asseurà a llegir sabent que pot passar qualsevol cosa al seu voltant. Tot, amb el llenguatge propi d’una companyia que proposa escenaris en els quals tradició, tecnologia i ecoconsciència, conceptes que de bon principi semblen molt llunyans, troben punts de contacte, formes de conviure i maneres de potenciar-se l’un a l’altre. La proposta utilitza la tecnologia com a element narratiu, posant en valor el context natural i adreçant-se al públic de manera tant col·lectiva com individual.

És la nova proposta de la Cia. Pagans, un col·lectiu escènic amb una vinculació especial amb la tecnologia que ja va convertir els telèfons mòbils i la natura en còmplice dels espectadors en propostes com Paraules que trenquen ossos, guanyadora dels XXIII Premis de la Crítica d’Arts Escèniques.

Una producció de Cia. Pagans, FiraTàrrega i el Teatre Tantarantana.

Amb el suport de l’Associació Plataforma d’Arts de Carrer i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquest espectacle ha rebut els ajuts a la creació Carlota Soldevila del Teatre Lliure.

 Espectacle en residència al Teatre Tantarantana amb el suport d’ Àtic, Associació Teatral d’Innovació i Complicitats, Festivales de los Castillos i Festival de Llegendes de Catalunya.

Amb la col·laboració del MUHBA Vil·la Joana - Casa Museu de Jacint Verdaguer.

S’adverteix als espectadors i espectadores que aquest escenari no és accessible per a persones amb mobilitat reduïda.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El valor de res

08/09/2023

Tecnologia al servei de la màgia

per Alba Cuenca Sánchez

Negra nit enmig del camp. Cel estrellat. Una dona misteriosa ens dona a cadascú una petita llum. Com lluernes en la foscor, caminem en silenci fins al lloc secret on començarà la màgia.

La nova creació de la cia. Pagans reivindica les bruixes, les dones que a l'edat mitjana compartien els coneixements del cos i de la natura. Ho fan en forma de ritual, a ritme lent i assossegat, en un cercle de sal on passaran moltes coses.

Sense explicar gaire, perquè la proposta és d'aquelles en què val la pena deixar-se portar, l'encert més interessant és el contrast entre l'atmosfera espiritual i l'àmbit tecnològic. Els elements que utilitzen són a la vegada antics i nous, naturals i artificials. L'ús de llums i de sons mesurats al mil·límetre en l'espai crea un dispositiu absorbent. Aconsegueixen que ens oblidem dels cables, els altaveus i les bateries que alimenten el muntatge per entrar en el misticisme de la situació, per arribar a creure que el que estem veient està provocat pels esperits.

Com les dones guiaven a altres dones en els seus coneixements, les sacerdotesses ens transporten per la peça. Però no estan soles: el dispositiu tecnològic també ens orienta, amb el que en diríem una bona usabilitat. I si algú s'equivoca, no passa res. Ens prometen al principi que ningú farà el ridícul.

L'experiència, alhora individual i col·lectiva, és original per tot el que l'envolta. La història que ens expliquen és senzilla, res que no hàgim sentit abans. Però el que li dona valor és la suma de detalls. L'atmosfera. La sorpresa. La personalització per a cada un dels participants. I com les diferents llums i sons creen un tot reposat, harmònic, al que tal vegada li faltaria una explosió sensorial més catàrtica -amb música, potser?-. Sortim però amb la sensació de bellesa i serenor. Sabem que és tecnologia, però ens agrada que ens facin creure el contrari.