El valor de res

Nous formats

informació obra


Companyia:
Pagans
Sinopsi:

Més que un muntatge o un espectacle habitual, El valor de res promet ser tota una experiència escènica pluridisciplinària, ja que, amb el fet de llegir un llibre com a tema central, aquí s’integren les arts escèniques, la literatura, la tecnologia i la natura. Com pot ser? Us convidaran a caminar per un espai natural de la ciutat. En algun moment trobareu un llibre i una cadira que us esperen. Asseieu-vos-hi i, sí, llegiu. Ho fareu en grup, en una mena d’aquelarre tranquil dedicat a la memòria d’aquelles dones que celebraven trobades clandestines en indrets allunyats, lliures de la presència masculina, per compartir coneixements, especialment sobre el món vegetal, i que van acabar sent titllades de bruixes.

El llibre, com a “memòria vegetal”, en paraules d’Umberto Eco, és el tema d’una experiència en la qual l’espectador o espectadora s’asseurà a llegir sabent que pot passar qualsevol cosa al seu voltant. Tot, amb el llenguatge propi d’una companyia que proposa escenaris en els quals tradició, tecnologia i ecoconsciència, conceptes que de bon principi semblen molt llunyans, troben punts de contacte, formes de conviure i maneres de potenciar-se l’un a l’altre. La proposta utilitza la tecnologia com a element narratiu, posant en valor el context natural i adreçant-se al públic de manera tant col·lectiva com individual.

És la nova proposta de la Cia. Pagans, un col·lectiu escènic amb una vinculació especial amb la tecnologia que ja va convertir els telèfons mòbils i la natura en còmplice dels espectadors en propostes com Paraules que trenquen ossos, guanyadora dels XXIII Premis de la Crítica d’Arts Escèniques.

Una producció de Cia. Pagans, FiraTàrrega i el Teatre Tantarantana.

Amb el suport de l’Associació Plataforma d’Arts de Carrer i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquest espectacle ha rebut els ajuts a la creació Carlota Soldevila del Teatre Lliure.

 Espectacle en residència al Teatre Tantarantana amb el suport d’ Àtic, Associació Teatral d’Innovació i Complicitats, Festivales de los Castillos i Festival de Llegendes de Catalunya.

Amb la col·laboració del MUHBA Vil·la Joana - Casa Museu de Jacint Verdaguer.

S’adverteix als espectadors i espectadores que aquest escenari no és accessible per a persones amb mobilitat reduïda.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El valor de res

13/09/2023

La saviesa és silenciosa, preciós i dolorós viatge

per Jordi Bordes

La companyia Pagans ho ha tornat a fer. De nou, el seu viatge íntim pel bosc obre ferides i escampa flaires d'herbes aromàtiques. Té gust a regalèssia i alhora manté la incomoditat de caminar per sobre de pedres punxegudes amb les que un es pot ensopegar. No vol ser un viatge plaent, amable, tot i que la calma, el silenci i l'escalf fan que l'experiència sigui íntimament entranyable. La foscor i l'expressió del bosc amb la seva màxima intensitat reconverteix una trama senzilla en una experiència dels sentits. I amb la sensibilitat ben oberta, ressonen els textos per condemnar la bruixeria (no se'ls hi donava opció a defensa real a les dones detingudes per pressumptes pràctiques mal vistes pel Poder). Les remeieres, que tenien l'art d'escoltar i conèixer les plantes, podien ser una amenaça i se les estigmatitzava. Això ja s'ha explicat en muntatges com 200.000 dones, d'Anna Tamayo. L'aportació de Pagans és que, superada la denúncia del primer quadre, la lectura íntima del llibre, permet identificar-se amb Magna una noia que rebrà el coneixement de la seva àvia materna.

L'accés al llibre té un cert aire de ritual. Com qui s'endinsa en una pràctica sospitosa, que en cap moment es percep com a perillosa. La foscor de la nit, la saviesa de la Natura, l'escolta de les remeieres obre un camí calmat. Amb molt poques indicacions, el llibre (amb uns jocs que no desvetllarem) viatja del coneixement popular més pràctic a la narració d'un conte amb un cert aire fantàstic. Les frases canvien de sentit si es modifica l'ordre d'una frase, si s'enretiren alguns sintagmes. La comunió que proposa Pagans és similar a la de la lectura comunitària de Salvació total imminent immediata terrestre i col·lectiva però des de la intimitat individual. Com a Paraules que trenquen ossos, es produeix una certa connexió invisible entre tots els participants d'aquesta sessió quasi secreta, en una clariana en un racó del món ben allunyat de qualsevol civilització. Un espai en què és possible reescoltar les arrels més profundes de l'ànima que connecten amb la Natura des del record de la infància, des de la descoberta misteriosa de l'adolescència, des de l'expertesa de la maduresa, amb la confiança cega de la vellesa. Una experiència similar a retalls com Alter i tants altres muntatges que es realitzen al capvespre pels camps de Fira Tàrrega.

És com deixar-se acomboiar pel temps i entendre la injustícia de la incomprensió i la por alhora que es forma part d'una comunitat capaç d'obrir-se i compartir el secret de la Vida.