El venedor de fum (Crònica d'una invenció)

informació obra



Autoria:
Joan Font, Piti Español
Direcció:
Piti Español, Joan Font
Intèrprets:
Joan Font
Sinopsi:

Repàs teatralitzat de la vida artística i personal de Joan Font, a propòsit dels 50 anys de Comediants. Un recorregut monologat que ens conduirà per un univers habitat per gegants, capgrossos, màscares, titelles, ombres xineses, fum, vaixells de paper, improvisacions, cerimònies, òperes, paraules i records. Joia, emoció, llàgrimes, rialles i moltes sorpreses en aquest periple artístic extraordinari que ens ajudarà a entendre la poètica d’aquesta companyia emblemàtica i a desxifrar la història sociocultural recent del nostre país.

Crítica: El venedor de fum (Crònica d'una invenció)

15/09/2023

Masterclass de màscares en una crònica íntima de Comediants

per Jordi Bordes

L'ànima de Comediants li agrada repetir l'anècdota dels seus fills que, quan a l'escola una mestra els hi preguntava de què treballaven els pares, ells li venien a dir que el seu pare no treballava, que viatjava molt i jugaven molt a La Vinya però que treballar, no ho feia mai. Així ha estat més de mitja vida, incansable, capaç d'entusiasmar-se amb quasi tot. I mai deixant-se vèncer. ni quan el foc va cremar el local de la companyia, ni amb els ensurts econòmics (que van obligar a fer una dolorosa suspensió de pagaments per la incapacitat de gestionar mínimament de forma coherent les finances de la companyia).

Joan Font va estrenar el seu espectacle El venedor de fum a la plaça Comediants la darrera edició de Fira tàrrega. Amb molta senzillesa, desgranava el descobriment del teatre i tota la seva carrera professional. Tot i les dificultats de bona part del públic per sentir-lo (no anava microfonat), va rebre l’escalf amb una masterclass de màscares ensenyant com un rostre i el posat corporal transformen una mateixa persona. A part de brindar amb cava la nit del 20-N del 1975, la cita més celebrada va ser la referència a la creació del festival, el 1981. Ara, que la cita no apareix com a capítol a la pantalla d’un guió que va allargassar massa i que demana una revisió i més ritme.

En tot cas, Font, honest tal com ha estat sempre, amb la seva vitalitat enèrgica i explosiva, ja està disposat a sortir i a convidar tothom que aprofiti les restes de la nau que quedin surant. Com les màscares, que col·lecciona des del 1972, rescatades del foc de la Vinya de Canet, el 1990. En quan a l'espectacle,li cal tensar el ritme, incloure un capítol per explicar com es va crear Fira Tàrrega i admetre la incapacitat econòmica dels artistes (que, encara que puguin ser doloroses, formen part d ela idiosincràsia d'una companyia intuïtiva, que es movia en comuna durant molts anys i que viatjava allà on els hi oferien feina. Alguns cops cobraven en espècie per fer viable l'actuació, que repetien any a any amb una fidelitat extraordinària.