Si entenem que el teatre és artesania, per què no es pot vendre com arracades, encens o mocadors?
Històries i rondalles del tema que trieu dins d’una guingueta: amb encís, màgia, música i intimitat pel mateix preu que el que us poden costar uns penjoll barats, un fulard o un sabó amb aroma.
Mig encantador de serps, mig trilero, un rondallaire que recupera les tècniques més atàviques i populars de la tradició oral per oferir espectacle i poesia des del prisma, el ritme i la sensibilitat actuals
És una peça que es fa a mida. Perquè la quinzena d'espectadors que entren a la "barraca" d'aquest venedor d'històries poden triar entre cinc camps possibles. I perquè, segons sembla (per comprovar-ho caldria anar amb auiències ben diferents per contrastar-ho), Ireneu Tranis posa la salsa de terror o de sensualitat, depenent del públic que reuneix en cada posada en escena.
L'any passat a Fira Mediterrània, l'Associació de Narradors va assitir a la fira Mediterrània i optava triar entre la vida de tres sants i es narrava la seva biografia oficial (posant-hi salsa per fer-lo èpic i amb ritme) acompanyat d emúsic en directe. Ara, Tranis s'ho fa tot sol. A travc`´es de jocs de mans, recursos de llum i de la tonada popular que trufa el muntatge trasllada l'acció (i els espectadros en l'atmosfera que ell desitja). Funciona. Tindria molt més sentit si s'aplegués en un altre grup de barraques (com la desl Festival Insòlit, per exemple) que donaria un corpus més coherent a l'escena i remetria al principi del circ i del cinema...