Objectes, ombres, paraula, sons, música i il·lusions `òptiques es conjuguen harmoniosament en aquest poètica evocació de la infància de l´actor Jordi Font.
Ells i jo (o aquella sensació que els arbres et miren), ens parla de la casa pairal on va viure els seus primers anys, de la seva extensa família, de la seva tieta Lidia (pròxima en edat, i que el va ensenyar a somiar i a veure més enllà), de la natura, dels ocells i de les llegendes. L´enginyosa posta en escena té com a principals protagonistes una estructura pentagonal en forma de casa, de la que màgicament van sorgint espais i objectes. Un cub poc més enllà i en primer terme, sosté una càmera en vertical que projectarà imatges sobre els diferents espais de la casa, feta a imatge del que era la casa pairal dels avis i els tiets, on va viure el protagonista feta com una mena de retalls de diferents cases.
L´amplia família està representada per cabdells de fil de diferents mides. Metàfora de la vida que es un fil, fràgil i fort. L´acció principal es centra en la bella relació del nen Jordi amb la seva atenta i imaginativa tieta Lidia que li estimula l´horitzó creatiu i imaginatiu. Records, records d´infant, fotografies, cromos, joguines i ombres i cels i núvols que permeten moltes interpretacions. Llegendes, herois (les tortugues Ninja, en preferència), mites i ocells que inviten a volar i la música de Freddie Mercury i Queen, la preferida de la tieta.
L´espectacle transcorre en la cadència adequada, la paraula, el gest, el moviment, les imatges, els objectes, la música i els sons flueixen poèticament a l´escenari.
“Hi ha coses que passen, sense saber perquè, però passen”. Els somnis també es fan malsons, els núvols també ennegreixen, la neu també borra les passes i quan arriba la inesperada tragèdia, el nen ha d´acceptar la buidor de la pèrdua. Es la fi de la innocència. Però la vida continua i el somriure torna a sorgir i el record perpetua, dona nova vida, a qui ja no hi és.
Un magnífic treball, sensible i poètic, molt recomanable, d´aquest notable creador escènic Jordi Font (i Alonso), actor-manipulador-titellaire-guionista), que compta amb la complicitat a la direcció i disseny audiovisual de Nina Solà Carbonell, amb el disseny i construcció de l´espai escènic de Carlos Gallardo i amb la composició de la música original i disseny sonor de Gerard Valverde. Aquest espectacle es una co-producció amb Festival IF-Institut del Teatre de Barcelona.
El marc del Teatre Dau al Sec, l´entranyable i interessant teatre del Poble-sec, que va fundar i dirigeix la reconeguda actriu-directora-gestora Mercè Managuerra, juga a favor de l´espectacle per que es un marc ideal per aquest muntatge que requereix una càlida proximitat amb el públic. www.daualsecartsesceniques.cat
Un artista multidisciplinari
Jordi Font (i Alonso), és un creador multidisciplinari que ha cultivat al llarg de la seva ja llarga trajectòria el teatre gestual, el cabaret, la narració oral, la commedia dell´arte, el clown, la dansa, el teatre de titelles i objectes, la màgia i la fascinació per unir tècniques diverses i unir-les al món audiovisual. Entre els seus darrers treballs destaquen l´espectacle de titelles, El bosc com balla, amb la companyia Cal Teatre (2015), Esquerdes Parracs i Enderrocs, dirigit per Carles Santos escenificant poemes de Joan Brossa (2017-Teatre Nacional de Catalunya), Joc de cadires, espectacle de titelles dirigit per l´exquisida titellaire Dora Cantero-Mimaia Teatre (2019) i Iaia, si féssim un espectacle que parlés de tu com t´agradaria que fos?, de la companyia Mambo Project, que va crear durant la pandèmia (2021).
Per saber-ne mes, https://jordifontactor.com
