Els còmics d'una nit d'estiu

Teatre | Musical

informació obra



Dramatúrgia:
Ivan Campillo
Direcció:
Ivan Campillo
Autor:
William Shakespeare
Ajudant de direcció:
Miquel Àngel Parra
Direcció Musical:
Maria Salicrú-Maltas
Intèrprets:
Ivan Campillo, Quim Casas, Sílvia Forns, Victor Genestar, Ramon Godino, Xavi Casan, Laura Sancho, Ona Sancho, Bruno Blasco
Músics:
Jordi Revilla
Escenografia:
Apunta Teatre
Il·luminació:
Roger Blasco
So:
Roger Blasco
Vestuari:
Elena Ballester
Coreografia:
Máximo Hita
Composició musical:
Joanjo Rubio
Producció:
Versus Teatre
Sinopsi:

Els còmics d’una nit d’estiu, és una comèdia amable i esbojarrada on viurem la història d'El Somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare a través dels ulls d’aquest simpàtic grup d’artesans que, a desgrat del seu director, acabaran convertint una tragèdia tristíssima en una comèdia molt divertida plena de riures, balls, cançons, caigudes i moltes, moltes sorpreses.

Un grup d’actors aficionats es reuneixen per muntar una esperpèntica versió de “Píram i Tisbe” per a un concurs organitzat amb motiu del casament del Duc d’Atenes. Assajaran en un bosc encantat i seran importunats per un follet entremaliat que convertirà a l’actor protagonista en un ruc i el farà viure una història d’amor amb la reina de les fades. Malgrat tot aconseguiran estrenar, i l’obra acabarà sent una tragèdia molt divertida perquè  farà, plorar però de riure.

Crítica: Els còmics d'una nit d'estiu

30/08/2014

Estirar la comèdia per la banda equivocada

per Jordi Bordes

L'actor i autor Ivan Campillo s'atreveix a fer una adaptació d'El somni d'una nit d'estiu a partir dels personatges dels còmics. certament, és un punt de partida que dóna suc però és imprescindible saber com ampliar la trama sense que en perjudiqui la tensió (element indispensable a escena, sobretot, si és comèdia). els persomnatges estan molt ben caricaturitzats i té una bona pensada quan situa una dona que es fa passar per dona per poder debutar al teatre. Aquesta és la clau que podria haver generat molts més equívocs i hagués respectat la poca-soltada de la representació dels mals d'amor entre Píram i Tisbe. Hi ha massa insistència en la poca traça dels còmics i acaba cansant. En canvi, el bombó de situar una noia que provoca l'amor d'un dissortat actor, que no entén res i procura enganyar el seu cor, en prou feines es desembolica. 

Campillo, hàbil en comèdies d'equívocs ben tòpics però eficaços (Totes les parelles ho fan, Tu digues que l'estimes...), flirteja també amb les cançons. Són puntuals, divertides, sense ser sobreres ni tampoc imprescindibles. Es guanya el públic quan entonen un fragment d'una cançó de coral i sona afinat.