Els homes són de Mart i les dones de Venus

informació obra



Autor:
Basat en el best-seller de John Gray
Dramatúrgia:
Paul Dewandre
Adaptació:
Paco Mir
Direcció:
Edu Pericas
Escenografia:
Paula Bosch
Il·luminació:
Ignasi Morros
Producció:
Opus Productions, Vània i Anexa
Intèrprets:
Emma Vilarasau
Sinopsi:

A menys que no hàgiu viscut aquests darrers anys en una cova, segur que d’una manera o altra haureu sentit parlar del best-seller de John Gray “Els homes són de Mart i les dones de Venus”, o fins i tot us trobeu entre els 50 milions de persones que l’han llegit. Ara arriba a Barcelona l’adaptació teatral d’aquest llibre d’autoajuda, una obra igual d’instructiva i ara, a més a més, hilarant, sobre les relacions entre marcians i venusianes…

Quin home no s’ha preguntat algun cop per què la seva dona té necessitat 365 dies l’any de passar hores al telèfon parlant amb la seva mare, fins i tot els dies que acaba d’estar amb ella? Quina dona no s’ha sentit decebuda pel seu marit perquè no li diu “t’estimo” 20 cops al dia? Hem d’entendre que hi ha una raó: “l’altre” no funciona com nosaltres, ell/ella vénen d’un altre planeta!

Afortunadament tot té solució, i la podreu trobar, al mateix temps que passeu una estona divertidíssima.

Crítica: Els homes són de Mart i les dones de Venus

13/06/2014

La gran conferència d'en Marti

per Teresa Bruna

No cal viure en parella ni anar a veure Els homes són de Mart i les dones de Venus amb la parella per tenir una excusa per separar-se. O si... N’hi ha prou en què que us agradi el teatre i vulgueu disfrutar d’una actuació magnífica de vora dues hores en un gènere en què l’actor Jordi Martínez, el gran Marti, s’estrena (el monòleg) i supera amb nota.

Pel que fa a l’espectacle, és una comèdia que els no sé quants milions que han llegit el best seller de John Gray potser ja saben de què va. És la conferència magistral d’un professor que va pel món explicant que no ens ha d’estranyar el fet que no ens entenguem els homes i les dones. Som diferents i això no té remei. Veiem, però, la versió del francès Paul Dewandre, que està triomfant per París, adaptada per Paco Mir i dirigida per Edu Pericas

A l’escenari, tres pissarres i un conferenciant que s’adreça als espectadors, convertits en assistents a la conferència. Les dots de pallasso d’en Marti són impagables, certament el públic s’ho passa d’allò més bé, gairebé sense descansar de riure, digui el que digui. Bé, sobretot, les dones. He observat que riuen molt més que els homes. Per què? Potser, en el fons, està escrit per a elles. O perquè en surten més ben parades, tot i que pretén ser neutral i exposar, senzillament, les diferències. O perquè el fet que interessin o no determinats temes també forma part d’aquestes diferències. No ens hi trenquem el cap. És bo que els homes hi vagin, perquè els anirà bé saber què pensem les dones. Crec que la síntesi de la conferència està ben traçada. O no és veritat que les dones som capaces de fer 10 coses alhora? No reclamem atencions? No som més emocionals?  I els homes, no és cert que els grada sentir-se valorats? Que no els tractem com un electrodomèstic sinó que sapiguem agrair que ens arreglin les coses quan s’espatllen?

La gràcia rau en què tot sembla tòpic, però tot passa a la casa de qualsevol família i acabem veient que els tòpics som nosaltres. I és un privilegi que ens ho expliqui un actor capaç de fer-nos veure fins i tot a la seva esposa, la Maria, tot i que no hi és. Hi ha un moment Capri i un Rubianes exquisits. I és que en Marti és molt gran!