Els homes són de Mart i les dones de Venus

Teatre

informació obra


Autoria:
Basat en el best-seller de John Gray
Dramatúrgia:
Paul Dewandre
Adaptació:
Paco Mir
Direcció:
Edu Pericas
Escenografia:
Paula Bosch
Il·luminació:
Ignasi Morros
Producció:
Opus Productions, Vània i Anexa
Intèrprets:
Emma Vilarasau
Sinopsi:

A menys que no hàgiu viscut aquests darrers anys en una cova, segur que d’una manera o altra haureu sentit parlar del best-seller de John Gray “Els homes són de Mart i les dones de Venus”, o fins i tot us trobeu entre els 50 milions de persones que l’han llegit. Ara arriba a Barcelona l’adaptació teatral d’aquest llibre d’autoajuda, una obra igual d’instructiva i ara, a més a més, hilarant, sobre les relacions entre marcians i venusianes…

Quin home no s’ha preguntat algun cop per què la seva dona té necessitat 365 dies l’any de passar hores al telèfon parlant amb la seva mare, fins i tot els dies que acaba d’estar amb ella? Quina dona no s’ha sentit decebuda pel seu marit perquè no li diu “t’estimo” 20 cops al dia? Hem d’entendre que hi ha una raó: “l’altre” no funciona com nosaltres, ell/ella vénen d’un altre planeta!

Afortunadament tot té solució, i la podreu trobar, al mateix temps que passeu una estona divertidíssima.

Crítica: Els homes són de Mart i les dones de Venus

26/11/2015

Sense trampes

per Teresa Ferré

El 1992 el nordamericà John Gray publicava “Els homes són de Mart i les dones de Venus”. Benvinguts a l’èxit majúscul: més de 50 milions de llibres venuts arreu del món, cursos, més llibres, seminaris, adaptació al teatre, el que vulgueu i més. A Barcelona, l’espectacle es va estrenar l’any passat amb Jordi Martínez com a protagonista. Aquesta temporada ha agafat el relleu Jordi Díaz. 

L’element fonamental que fa d’aquesta obra un espectacle recomanable, especialment per a la gent que no trepitja mai un teatre, és el treball de Díaz. Hora i mitja de monòleg en el qual ja des dels primers minuts es posa a la butxaca a la platea, que acaba aplaudint a cor que vols. De manera natural i dinàmica desgrana tots els papers de l’auca mentre es fa una mica el seductor amb les dones (que sortim més ben parades que els homes, dit de passada). Fa gràcia sense fer-se el graciós i, en alguns moments, ens va semblar que homenatjava Pepe Rubianes. Gran exercici interpretatiu, només a l’alçada d’un actor de qualitat.