Els músics de Bremen. Versió Ever Blanchet

Familiar

informació obra


Direcció:
Joan Olivé
Composició musical:
Joan Olivé
Il·luminació:
Daniel Gener
Intèrprets:
Berta Peñalver, Aina Vallès
Interpretació musical:
Joan Rigat (violinista), Aina Vallès
Ajudantia de direcció:
Maria Clausó
Sinopsi:

Un ruc, un gos, una gallina i una gata, fugen de casa seva perquè els seus amos els maltracten. Volen formar un grup musical i arribar a Bremen. Però pel camí es trobaran entrebancs que els posaran a proba i refermaran la seva amistat tot cantant.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Els músics de Bremen. Versió Ever Blanchet

27/03/2021

De fora vindran que de casa ens trauran

per Andreu Sotorra

Hi deu haver ben pocs espectadors que no sàpiguen quina és la història dels músics de Bremen. Tot i que cal recordar que una de les versions més antigues diu que no passava als afores de Bremen, la ciutat alemanya, de la Baixa Saxònia, però Bremen va saber aprofitar la fama i es va posar a jaure. Per això va plantar una escultura als anys cinquanta en el centre històric de la ciutat que, com si fos un pilar d'un castell animal, puja de gran a petit: amb l'ase a sota, el gos i el gat damunt i la gallina com a penell.

De fet, aquesta és la imatge més coneguda del conte perquè les quatre bèsties fan escaleta per mirar de nit a l'interior de la finestra de la masia que volen ocupar enmig del camí de Bremen, on tenen la intenció de formar orquestra, per passar-hi la nit.

La versió de la companyia Versus Teatre que es reposa al Teatre Gaudí Barcelona és absolutament musical i té algunes variacions en relació a la història estesa arreu del món a partir dels Germans Grimm, variacions de la mà d'Ever Blanchet. El canvi més substancial és que la colla de lladres que són a la masia desapareixen del guió d'aquest musical i el casalot és ocupat en canvi per camperols, a qui l'ase, el gos, el gat —de fet, la gata— i la gallina fan fora amb el recurs d'enginyar-se uns quants trucs de fantasmagoria, que fomenten una de les escenes amb més enjòlit.

L'espectacle té una bona banda sonora, amb unes lletres molt narratives que expliquen el conte per si soles, i una interpretació coral molt viva i digna que fa que els petits espectadors —i els no tan petits també— segueixin atentament, en part perquè veuen de carn i os a l'escenari aquelles bèsties personificades que sovint s'han hagut d'imaginar a través del conte, ja sigui escoltat, llegit o il·lustrat, i en part també perquè, ni que no sapiguessin quin és el fons de la història, la seva trama, senzilla i entenedora, entra molt d'hora en les inquietuds personals: l'inevitable envelliment, el no servir per a la feina, el voler fer alguna cosa de profit, treure el màxim de cadascú, descobrir les aptituds amagades que tothom porta a dins, apostar per la vida reposada de la natura i convèncer que la vida sense músics, sense cantants, sense teatre, sense artistes, sense enginy, seria molt avorrida.

Aquesta versió d'«Els músics de Bremen», malgrat el temps que fa que està en el repertori de la companyia, no perd pistonada, ni actualitat escènica. Ben al contrari, amb les seves periòdiques revisions i també amb el relleu d'intèrprets en cada nova temporada, que obliga a una renovació constant, aconsegueix presentar-se sempre al públic familiar nou com un espectacle de petit format, però sempre fresc, educatiu, suggerent, divertit i un dels més recomanables de la programació familiar.

[Crítica a partir de la versió de la temporada 2008/2009]

Trivial