Els secrets de Mr. Stromboli

Teatre | Familiar

informació obra



Companyia:
El que ma queda de teatre, l'Avalot Teatre
Estrena:
Estrena a la Mostra d'Igualada
Autor:
El que ma queda de teatre
Direcció:
Andreu Banús, Joan Fernández, Jaume Baliarda
Intèrprets:
Andreu Banús, Joan Fernández, Alicia Buil
Escenografia:
Jaume Baliarda
Vestuari:
Berta Núñez
Sinopsi:

Mr. Stromboli és un firaire molt especial, un xerraire venedor d’elixirs miraculosos que recorre pobles i fires presentant els seus invents i fenòmens. Amb el carro ple d’andròmines ens presenta La Bella Dama, que de tant menjar gra es va convertir en au i a qui propulsarà en el número del canari canó; i el Simi que va  recollir a Borneu i a qui ha ensenyat a fer trucs de màgia. No ho dubtin ni un moment. Passin, vegin, i descobreixin els secrets de Mr. Stromboli!

Espectacle de teatre de carrer per a tots els públics

Crítica: Els secrets de Mr. Stromboli

26/04/2014

Màgia i humor però amb uns personatges previsibles

per Jordi Bordes

Ve un xarlatà a la plaça de l'Ajuntament i mira de vendre pocions màgiques. La seva dona és barbuda i medeix mig metre més que ell. Però el senyor Strómboli ho celebra perquè així pot canviar les bombetes fàcilment. A la troupe hi ha el "mindundi", un dissortat ensinistrador de lleons que ha perdut la llengua (parla amb la llengüeta dels titellaires).

 La construcció, de fusta i amb múltiples complements és atractiva. Els jocs de mans amb els que Stromboli procura convèncer l'audiencia són efectius, lluminosos. Però tot és previsible i potser per això mateix es preveuen quins jocs de mans i quines trampilles són les que s'aniran destapant. Cal trobar una particularitat a aquesta troupe. Que seguiran volent enganyar al personal, és evident. Però ho poden fer amb una persuassió còmplice. Ajudaria a sentir-se dins del muntatge, a riure's de les seves excentricitats. Ara, per a fires amb personatges estrambòtics, vagin al Passatge Insòlit de Santa Coloma de Gramenet. Perquè és allà on la màgia i el joc visual fa possible i misteriós veure una dona que viu en una peixera...