Si mai no es poden fer spoilers, però de tant en tant se n'escapa algun, aquí seria inadmissible! Perquè, a veure, si estem parlant de la representació d'una obra inacabada de Jane Austen, una de dues: o només veurem fins el moment en que l'autora de “Sentit i sensibilitat”, ves a saber per què, la va deixar d'escriure, i per tant ens quedarem amb un pam de nasos. O bé la dramaturga jugarà a investigar una possible continuïtat. Per tant, no podem desvetllar gaire cosa en aquestes línies.
I Laura Wade ha optat pel segon motiu, i ha fet una interpretació lliure, molt lliure, del que podia haver passat. I com Austen és un fenòmen al seu païs, aquesta revifalla de l'autora ha estat un autèntic èxit, i esperem que a Catalunya passi el mateix, tenint en compte que Wade no ha deixat tocar ni una coma del text. Per això, el repte ha estat doble per Josep María Mestres i tota la tropa que brillantment executen aqueta història a la Sala Gran del TNC.
Es a dir, d'una banda, el repte és adaptar la peça de la dramaturga fil per randa, i de l'altre veurem si amb l'estol de figures que hi han al darrera i amb un pressupost important, el públic vol saber què va passar amb l'obra inacabada de Jane Austen.
I el resultat és aquest: a uns els agradarà més, i a d'altres menys, però finalment s'imposarà la teoria del “que cadascú interpretarà la història com vulgui”.
Dit això, i en cap moment desvetllant les sorpreses, direm que l'espectacle és grandiòs, segurament el de més envergadura aquesta temporada a la Sala Gran del Nacional. Amb una escenografía de luxe, acurada coreografía, bones caracteritzacions de l 'època, i una selecció dels millors actors en l'actualitat, és meritòria la tasca de conjuntar.ho tot plegat per escenificar aquest “Els Watson” en dues parts: en la primera hi ha la sinopsi de l'original “Els Watson”, que l'Austen no va acabar. I no pas perquè Austen abandonés aquest món, per què l'autora va seguir escribint lliubres sinó...vé a saber el per què.
Així doncs, la primera part és “Els Watson” original, ras i curt. Una obra brillant, una comèdia, divertida, amb personatges que entren i surten, amb matrimonis arreglats i desarreglats, i amb dues families, els Watson i els Osborne, com a protagonistes. I en particular, la història de la més jove dels Watson, l'Emma, que torna a casa i es retrobarà amb les seves germanes i germà. I a partir d'aquí, les peces de l'auca que volen fer el primer ball amb ella i algun d'ells aspirarà a més. En aquesta primera part, a banda de la brillantor i un ritme particularment ràpid, destaca la divertidíssima presencia de Dafnis Balduz, un Lord Osborne que somnia amb la jove Emma Watson.
Però, si l'obra d'Austen està inacabada, cóm l'acabem? I això és el que deixa entreveure la part final d'aquest primer acte. Si no voleu asasbentar.vos massa, aneu.hi sense saber i deixeu.vos sorprendre, que segurament ho farà. Tot i que, en aquesta sorpresa hi ha un dubte: no s'haurà ficat Laura Wade en un jardi molt arriscat?
La segona part desvetlla dubtes i comença molt bé. Mestres i els seus tornen a imposar un ritme àgil i humorístic, amb la destacada presència de Mercè Arànega, Lady Osborne, com sempre, en forma. En aquest segon acte cobrarà protagonisme Laura Aubert, en el paper d'escriptora, i el seu es convertirà en un homenatge no solament a Austen, sinó a l'ofici d'autor.
Fins aquí tot bé, encara que hi han moments en què l'obra sembla aturar.se, com si en efecte donés la sensació que la pròpia dramaturga no sabés acabar.la, com si fos una Jane Austen qualsevol, o potser és que no calia continuar. Tot plegat, “Els Watson” esdevé un bon espectacle, on cadascú treurà la seva inteprretació del per què Austen la va deixar inacabada.
