Embrions #10: Una bellissima giornata

Dansa

informació obra


Companyia:
Kernel Dance Theatre
Coreografia:
Kernel Dance Theatre
Intèrprets:
Piero Steiner, Alma Steiner
Escenografia:
Mariona Signes
Autoria:
Kernel Dance Theatre
Direcció:
Kernel Dance Theatre
Sinopsi:

Una bellissima giornata recorre les imperfeccions de la relació entre una filla i un pare. Una reflexió sobre d’on venim i què hem rebut de la figura paterna en aquest temps inexorable que avui en dia travessa la paternitat. Una mirada sobre el valor de les persones que ens cuiden des de l’amor i el sentiment, abordant la relació sense idealitzar-la, assumint les seves costures i parlant del món interior d’aquesta mateixa, dels seus comportaments per arrodonir aquest mirall de coreografies emocionals i físiques que trobarem en la inconsumible energia interpretativa dels nostres artistes.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Embrions #10: Una bellissima giornata

23/10/2023

Tràgic relleu de les cures familiars

per Jordi Bordes

Piero Steiner és un artista amb múltiples cares. Tot i que sovinteja en el circ amb un ésser que sempre dubta, que s'embarbussa, que vol quedar bé però no sap ben bé com fer-ho també s'ha deixat veure puntualment en la dansa (La set i la revolució) I de la performance teatral (Constructivo). De fet Piero Steiner constata la proximitat de les disciplines en aquests lents arrencada del segle XXI. L'artista comparteix escrna, ara, amb la seva filla. Amb ella reviu els jocs de la infància (quan ella deuria ballar sostenint-se sobre les sabates del pare en un vals divertidament delirant, fins a caure marejats al terra). Però els dos també fan una dolorosa i tendra projecció a la segona infància, la de la senectud del pare. Llavors és ella la que es dedica a les cures, la que intenta ser ferma i efectiva davant les febleses del qui havia estat el seu far en tota la vida. Una desfeta con la de Moriu-vos i que també la que va plantejar Castellucci (Sul concetto di volto nel figlio di Dio, Teatre Lliure, 2012). També la família Pla-Solinas aborden els cnvis de rols en la seva delirant i poètica Travy.

Junyi Sun, de Kernel Dance Theater dirigeix una producció que, a deferència de Lóng, no troba murs culturals a eliminar. És des de la intimitat de la família que expressa unes situacions universals. De fet, una altra forma de demostrar que, tot i la diversitat de religions, de color de pell, de cultures... al final partim i marxem d'un pinyol natural que és la relació íntima amb la família (sigui la genètica com la sobrevinguda).