Lóng

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Alma Steiner, Marina Miguel, Junyi Sun, Elías Torrecillas, Carlos Martorell
Direcció:
Junyi Sun, Marina Miguel, Alma Steiner
Composició musical:
Carlos Martorell
Il·luminació:
Mariona Signes
Escenografia:
Mariona Signes
Vestuari:
Mariona Signes
Dramatúrgia:
Kernel Dance Theatre, Clàudia Mirambell
Autoria:
Junyi Sun, Marina Miguel, Alma Steiner
Sinopsi:

Companyia amb un llenguatge propi que integra la dansa contemporània, el teatre i les arts marcials. LÓNG [|ˈlɒŋ| long (anglès): llarg / 龍 lóng (xinès): drac] conté en si mateixa múltiples significacions, ja que és una paraula la lectura i el significat de la qual varien segons l’origen i el context cultural de cadascú. La peça té com a eix conceptual i de moviment la figura tradicional del drac i és una reflexió sobre els límits i les fronteres amb què vivim dins d’una societat que canvia i es transforma constantment. Dansa, poesia visual i un paisatge sonor que transporta l’espectador a un espai on es difuminen els límits entre les cultures.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Lóng

17/10/2021

Més insuperable que el mateix mur

per Jordi Bordes

Kernel Dance Theater presenta una peça amb bones idees però massa abstracta en el seu acabat. O amb una dramatúrgia que s’enfila i s’escapa sense massa coherència. El plantejament d’insinuar la coreografia a través de les ombres que es projecten en les parets laterals i entre els petit orificis dels dos murs que separen els ballarins del públic posat a dues bandes, és molt suggerent. Però s’allarga massa i l'efecte acaba desapareixent.

Efectivament, el moment esperat és la caiguda dels murs que cau amb cops que recorden la coreografia d’arts marcials que practica Junyi Sun (Nosaltres, Am I Bruce Lee). La manera de fer caure aquests murs (que poden ser metàfora de les dificultats per a molts motius, des d'assolir la ciutadania plena als sostres de vidre que ha de batallar la generació jove que balla) és desordenada i deixa l'espai impracticable.

Potser una de les troballes del muntatge és el concepte antagònic del mur: és frontera i també és refugi. I això ho demostren les construccions posteriors. El significat és obert gràcies a un moviment abstracte que té dificultats per avançar. Però que, al final, decideix permetre la sortida de 4 ballarins mentre que la darrera opta per tapar-se amb un mur, incapaç de voler mirar i entendre el seu voltant.

La fórmula del mur apareix esporàdicament a escena. És el cas del que trencaven els de Circ Bombeta, per simular l’eliminació de la diversitat (Mur), fent evident que tothom pot fer acrobàcies i que la discapacitat és generalitzada (tot i que se n’estigmatitzi una per sobre de les altres). També la Fura dels Baus, va proposar un joc interactiu teconològic e què els murs separaven opcions rivals (M.U.R.S) Pretenien ser lluites fratricides, un plantejament que també havia estat la base d'un muntatge interactiu al CCCB, impulsat per Pere Tantiñá, uns anys enrere. I les llums de Mos maiorum (amb el seu espectacle homònim) construien línies imagnàries que recordaven les fronteres insalvables, com la del Gurugú (El rey del Gurugú) i la cruel tanca del golf de Birdie dels Sr. Serrano.