Mur

informació obra



Direcció:
Nacho Flores, Nafrat Collectif
Coreografia:
Roberto Olivan
Intèrprets:
Circ Vermut, Circ Bombeta, Alberto Munilla, Ramón Giménez, Nacho Flores
Producció:
Joaquim Aragó
Ajudant de direcció:
Ricard Soler
Sinopsi:

Quelcom es trenca i un mur fet a base de cubs s’enfondra. D’entre les restes, apareixen dotze persones que proven de reconstruir un món nou. Un espectacle visual, poètic i integrador que empra l’arquitectura efímera per reflexionar sobre les limitacions físiques i mentals i la capacitat humana de sobreposar-s'hi. Una performance circense, amb ritmes del sud en directe i molt d’humor, dirigida per Nacho Flores. Amb la participació especial de la companyia integrativa Circ Bombeta.

Crítica: Mur

16/04/2018

Un espectacle de circ molt més que, únicament, integrador

per Jordi Bordes

El teatre social ofereix grans beneficis als actors ocasionals, que reforcen la seva autoestima a base dels aplaudiments del públic. Mur és un projecte de llarg recorregut que no en té prou en aquest treball. Aconsegueix fer un espectacle de nivell amb perxa xines,a acrobàcia sobre cubs de fusta, amb boles, bitlles o verticals, per citar només alguns exemples. També treu un mostrari de bicicletes per fer-les rodar. L'entrada del mur fet amb els cubs de fusta té un joc de llums que sembla que respiri,. Fins que es van obrint petits espauis des d'on treure les mnans i, de seguida, tirar-lo a terra. El nombre ampli de repartiment permet que, mentre un fa l'exercici al prosceni, al darrere es van reconstruint els espais amb la disposició dels cubs. 

Sense una història tancada, es capta una espontaneïtat i un ordre de números (evident) que permet anar modulant depenent de la disposició de l'espai, de la seguretat que dóna la construcció sobre la que es fa l'equilibri. Nacho Flores ja va captivar amb el seu número d'equilibris sobre una instal·laciño de fusta (Aaart, Circ d'hivern de l'Ateneu Nou Barris). Ara ha compartit aquesta bae, tant orgànica (que pot recordar a l'Abscisse de Jordi Galí o al Pelat de Joan Català) per a què hi jugin amb persones de diversitat sensorial. Veure com aconsegueixen pujar al pal xinès o com es poden passar les boles (o fer-ne ballar fins a 4 sol) deixa astorats als espectadors.