Mur

Circ

informació obra


Direcció:
Nacho Flores, Nafrat Collectif
Coreografia:
Roberto Olivan
Intèrprets:
Circ Vermut, Circ Bombeta, Alberto Munilla, Ramón Giménez, Nacho Flores
Producció:
Joaquim Aragó
Ajudantia de direcció:
Ricard Soler
Sinopsi:

Quelcom es trenca i un mur fet a base de cubs s’enfondra. D’entre les restes, apareixen dotze persones que proven de reconstruir un món nou. Un espectacle visual, poètic i integrador que empra l’arquitectura efímera per reflexionar sobre les limitacions físiques i mentals i la capacitat humana de sobreposar-s'hi. Una performance circense, amb ritmes del sud en directe i molt d’humor, dirigida per Nacho Flores. Amb la participació especial de la companyia integrativa Circ Bombeta.

Crítica: Mur

15/12/2017

Circ amb esperança

per Marcel Barrera

Mur és un espectacle de la nova companyia (Cia)³ que integra artistes professionals de circ amb un grup de joves amb discapacitat funcional. Intervenen Circ Vermut (Jordi Mas, David Caldenich), Circ Bombeta (Oriol Morgades, Quique Maltas, Sergi Comesa, Manolo Osoyo), a més d'Alberto Munilla, Ramón Giménez i Nacho Flores, que també és el director. Aquesta aposta valenta es va estrenar el mes de desembre del 2016 a Cronopis, a Mataró, i després de veure’s al 9è Festival de Circ de Terrassa i al Circo Price de Madrid arriba ara a la sala petita del TNC.

Tot comença amb un munt de cubs de fusta apilats, formant un mur que va canviant de formes. El mur acaba enderrocat i formant una persona humana. És un espectacle directe, que sap arribar al públic mitjançant l’humor i tècniques de circ (roda Cyr, malabars perxa xinesa o equilibris) i que malauradament va presentar a Terrassa amb Nacho Flores lesionat. 

És un espectacle de circ social, amb artistes discapacitats que estan completament integrats; però també és un exemple de superació i de com a través del circ es poden aconseguir somnis i anhels. Té bons moments còmics (equilibri amb els taulons), moments col·lectius (acrobàcies amb bicicletes) i també moments que posen la pell de gallina, com Quique Maltas fent malabars, diàbolos i rola-rola. És impressionant l'energia que transmeten els artistes, els professionals i els que tenen discapacitat funcional. Tot embolcallat amb una música de Toni Gimenez que sap acompanyar tota la creació.  És un espectacle de pell, fet amb sensibilitat i que aconsegueix aquells moments emotius que només té el circ, quan la fusió entre artistes i el públic eleva molts graus la temperatura de la sala. El projecte és molt interessant i transmet aquell fil d’esperança que ens costa trobar en aquests dies negres.