Emilia

informació obra



Intèrprets:
Malena Alterio, David Castillo, Daniel Grao, Alfonso Lara, Gloria Muñoz
Traducció:
Mónica Zavala (traslació al castellà)
Autor:
Claudio Tolcachir
Direcció:
Claudio Tlcachir
Escenografia:
Elisa Sanz
Vestuari:
Elisa Sanz
Il·luminació:
Juan Gómez Cornejo
Ajudant de direcció:
Mónica Zavala
Producció:
Producciones Teatrales Contemporáneas, Olvido Orovio (producció executiva), Ana Jelín (direcció de producció)
Sinopsi:

Saltem de continent. L'Argentina aterra al Lliure amb Claudio Tolcachir, que ja ens va fascinar amb La omisión de la familia Coleman el 2009. Ara presenta un altre text seu que ens parla del paper clau de la infantesa en la comprensió i la gestió de les emocions.
 

En aquesta història hi surt un home que va patir de manera malaltissa la seva infantesa, va viure amb molt de dolor el rebuig del món i només va rebre afecte de la seva mainadera.
Pot ser que un home que només hagi conegut l'amor contractat pugui considerar normal que les regles de l'amor impliquin pagar per l'afecte?
Aquest home és el Walter, que a força de passió, de treball i de recursos va construir el seu món adult. És una història poblada de mentides, d'aquelles que es justifiquen per la supervivència de la família. A diferència d'altres personatges meus, aclaparats per la negació, aquests éssers són conscients i alhora víctimes de les seves mentides, però estan massa aterrits per trencar la petita estructura que han bastit.
"Ningú no és tan pur, no hi ha un amor sense condicionaments" sosté el Walter intentant retenir la dona que se li escapa. Tothom s'estima per algun motiu. I aquest motiu no és sempre l'amor.
Es pot embolicar amb el costum, la conveniència, el cansament, la culpa, la por de la soledat, l'esperança perduda, la mort que treu el cap.
Aquí ho sap tothom: el Walter ho va donar tot per tenir aquesta família, i no estimar qui ens ho ha donat tot pot ser molt dolorós. I assumir la mentida i trobar-se nu encara pot ser-ho més.
Potser en aquesta història l'Emilia, la mainadera, és qui podrà presumir d'una fidelitat amorosa indestructible: això forma part de la seva naturalesa i ho portarà a l'extrem del sacrifici tràgic.
Potser és la història dels nens-homes que necessiten mainadera.
Una història sobre perdedors, conscients i espantats de la seva condició. I d'una estructura social que grinyola. Que s'ha allunyat de la seva essència més simple. I que encara s'aferra, com pot, a una imatge d'ella mateixa.
Claudio Tolcachir

Crítica: Emilia

22/10/2014

Realisme tràgic en una posada en escena massa dramàtica

per Jordi Bordes

Els textos de Claudio Tolcachir demanen una veritat absoluta. Un tremp que sembla que només sàpiguen afinar els repartiments argentins. Perquè, tot i la voluntat i alguns tocs preciosos de la interpretació liderada per Malena Alterio i Alfonso Lara, aquest quadre costumista insòlit (perquè parla d'una família però que s'anirà veient que no en té gaire de normal) ressona fals quan no es pot veure veritat en els ulls dels intèrprets. Segurament, la interpretació i la producció tindria un to molt més adequat si el públic estigués molt més pròxim, sentint els raonaments a través del xiuxiueig, més que no pas amb grans crits. L'obra fa metàfora de l'impossible quan Walter, el protagonista, s'entesta a entrar una taula per la porta de la seva nova llar. Mancat d'amor és incapaç d'entendre que entraria tombada o amb l'ajuda d'algú. Ell vol una família tant perfecta que no sap trobar la solució, i es desespera.

Trivial