En Jan Totlifan

Teatre | Familiar

informació obra



Direcció:
Guillem Albà
Intèrprets:
Olga Jiménez, Núria Benedicto, Albert Albà
Músics:
Ferran Martinez
Escenografia:
Alfred Casas
Il·luminació:
Ignasi Solé
Companyia:
Periferia Teatro
Autor:
Juan Manuel Quiñonero Redondo
Estrena:
Mostra Igualada 2015
Sinopsi:

Aquesta és la història d’en Jan, un nen a qui, de petit, a casa seva li feien tot, i no li calia aprendre a fer res si ell no ho volia; des de cordar-se les sabates, a vestir-se o que li tallessin el menjar. I no va ser fins que va marxar en un llarg viatge que va aprendre a fer moltes coses… Fins i tot el famós gelat de fruita!

Edat recomanada: 3-9 anys

Crítica: En Jan Totlifan

15/03/2015

Enginyós cant a les ganes d'aprendre

per Jordi Bordes

Què passaria si un nen es fes gran sense aprendre el que li pertoca? Així de senzill. Que la comoditat que els pares preparin el dinar, cordin les sabates, empenyin la bicicleta fos fins arribar a l'edat adulta? El que planteja l'Estaquirot no és cap drama. és un cas extrem d'un noi (en Jan) que troba la complicitat d'un amic seu perquè li faci de tot a canvi d'un cèntim. La gràcia és que el Nicolau (Ep!) un dia decideix que ja pot marxar, que se n'ha fartat d'estar ajudant-li contínuament i que vol anar a voltar món. 

El teatre familiar peca massa de partir la trama en el viatge i del recurs de les cançons, a vegades massa previsibles. El viatge porta sempre implícita la metàfora que en el viatge hi ha l'aprenentatge, el protagonista creix enfrontant-se amb noves dificultats. I la cançó és l'element per activar l'atenció, la participació de la canalla. El viatge de'n Jan és, certament, d'aquesta magnitud. Però es fa amb tal gràcia, que no importa la repetició de la fórmula.

La sorpresa pels adults és que, en Jan, mai tindrà cap mena de remordiment per no haver après fins llavors però, alhora, de seguida està disposat a saber noves aptituds que, amés li resulta divertit i engrescador. Ell sempre ha estat feliç però, ara, a més és un membre actiu, útil (per a un mateix i, més endavant, per als altres).

És divertit i atractiva la seva posada en escena, tant per la manipulació dels titelles (totes, molt simpàtiques, com el recurs amb la construcció de l'espai desplegant caixes i projectant ombres per decorats). Tot està bé quan acaba bé. I encara hi ha alguna picada d'ullet provocadora, quasi políticament incorrecte: no sempre tot el que s'aprèn, és útil on es va a viure. Genial idea incloure una recepta al programa de mà, el que serà la feina definitiva de'n Jan amb el Nicolau... Comprovat, funciona! Poques vegades una obra de teatre té un regust tant saborós!

Trivial