En veu baixa

informació obra



Intèrprets:
Xisco Segura
Traducció:
Joan Sellent
Escenografia:
Damià Corfrén
Vestuari:
Mercè Paloma
Il·luminació:
Albert Faura
So:
Roc Mateu
Vídeo:
Igor Pinto
Ajudantia de direcció:
Bernat Muñoz
Producció:
Teatre Lliure
Autoria:
Marc Angelet
Companyia:
Cia. La Guapa Teatre
Estrena:
Grec 2016, Grec 2016
Sinopsi:

28 de març del 2009. Un pub de Belfast. Irlanda del Nord i Polònia s’estan jugant la classificació per a la copa del món de futbol a la TV. Aquesta nit, dos homes de Belfast, de mitjana edat, es trobaran per primera vegada. Tenen un passat en comú. Han de parlar. En veu baixa és una poderosa història sobre la violència. Dues persones radicalment enfrontades, en un mateix espai, unides pel mateix dolor.

“Quan mates un ésser humà per ideologia, mates un ésser humà.”

Irlanda del Nord és un exemple històric de la violència enquistada, no tan sols en el si d’una societat sinó d’una comunitat petita, on l’enemic és a l’altra banda del carrer.

En veu baixa parla de la violència (subjectiva, simbòlica i sistemàtica) però també s’interroga sobre què s’ha de fer un cop la violència activa s’ha deixat de produir. Aquest nou estadi és d’una incertesa totalment contemporània. Com a societat, tenim la fortalesa per saber-ho gestionar?

Si el teatre ha de despertar-nos preguntes i no donar respostes, el teatre contemporani té una responsabilitat afegida: ha d’interpel·lar-nos sobre la nostra realitat contemporània més immediata.

Què en fem, de la violència terrorista? Què en fem, de les víctimes i, la pregunta encara més complexa, què en fem dels victimaris? Podem renéixer de nosaltres mateixos? Som capaços, els éssers humans, de perdonar l’imperdonable?

Ferran Madico

Crítica: En veu baixa

22/05/2016

Una obra de cambra amb grafit inclòs i amb un discurs colpidor

per Andreu Sotorra

(...) El triangle interpretatiu deixa com a espectador el tercer personatge de l'obra, l'encarregat del pub on té lloc la trobada, un polonès immigrant a Belfast, que ja feia de bàrman a Polònia, que té dona i criatura esperant-lo a casa, però que s'entén amb una altra polonesa que vol tornar al seu país, una relació que l'obra dóna a conèixer paral·lament a la trama principal per mitjà dels missatges de mòbil que l'encarregat del pub té amb les seves dues parelles. (...)

L'actor Francesc Garrido és Jimmy, l'irlandès catòlic i víctima, que va perdre el pare en l'atemptat al pub. L'actor Òscar Rabadan és Ian, l'irlandès protestant, el botxí que va executar l'ordre d'incendiar el pub trenta-sis anys abans. Entre ells dos, l'actor Xisco Segura, en el paper de Robert, hi ha el bàrman immigrant polonès. Un triangle que els tres perfilen molt bé, tot i que, per mèrits propis del personatge, és Francesc Garrido qui té l'opció de matisar els diferents registres de Jimmy, des de la desesperació a la violència, des de la venjança a la justícia, amb tots els passos intermedis que li exigeixen el seu paper i que el continuen consolidant com un dels intèrprets amb una força expressiva natural inclassificable. (...)

Tot plegat, per l'autoria, la interpretació, la direcció i l'ambientació, fa de «Quetly» o «En veu baixa» una de les obres de cambra d'aquest final de temporada més recomanables i amb un discurs més colpidor. (...)