Enfila S.A.

Teatre

informació obra


Coreografia:
Montse Roig
Intèrprets:
Berta Escudero, Paula Radresa
Escenografia:
Benet Jofre
Vestuari:
Mariona Moya
Il·luminació:
Andreu Fàbregues
Composició musical:
Andreu Vilar-Juanola
Producció:
Temporada Alta 2014
Companyia:
The Mamzelles Theatre
Dramatúrgia:
Paula Ribó
Sinopsi:

Si en el passat les dues intèrprets d’Estampades s’havien enfilat a les façanes amb dansa aèria i la plasticitat dels cossos, ara abandonen les parets i salten al buit per continuar estampant al teixit urbà la seva combinació de bellesa i proximitat. Enfilar-la pel món tèxtil és homenatjar una part important del teixit patrimonial català i de les vides de la gent humil que hi treballava. Estampades fabrica aquí un espectacle a la mida del nostre passat de bobines i fils. El vol febril de la creació retrata la realitat fabril del país, per seguir el fil més familiar i proper de les emocions.

Crítica: Enfila S.A.

02/10/2015

Un cabdell de fil que hauria de magnetitzar però que depèn massa de la intimitat de l'espai

per Jordi Bordes

Artilugi magnètic que proposa una acció mínima, d’emocions, però que necessita un espai recollit una fina sonoritat per sentir els dferents canals de so i que acompanyin la interpretació de les dues actrius que activen i revifen politges i rodets de fils. L’obra, a Manresa, ha patit massa l’entorn on estava ubicat i no ha traslladat l’espectador, tot i que es deixava captivar per l’estructura des d’on es desgrana la història a mesura que es van enfilant els encàrrecs i es descobreix una relació d’abús de poder entre la directora de la línia i l’obrera. 

La força de la peça ha d’estar en unes interpretacions molt pròximes, de mitja veu, que no calgui eixamplar veu i gestualitat i que exposi aquests personatges fràgils, cansats del treball i que es rebela al seu destí d’engranatge humà en una maquinària inhumana. Perquè els exercicis d’equilibri i de cordes són lluïts, però no espectaculars. Per transmetre l’empatia cal que l’actitud dels personatges vagi a to de l’espai i l’ambient que es proposa. Per convidar a un viatge cal oferir un lloc i un temps calmat que abdueixi l’atenció i que s’empalti amb uns personatges amb diverses capes, que evolucionen i que es deixin estimar. 

Els personatges podrien tenir una càrrega més profunda. Perquè el món laboral, de les fàbriques tèxtils dóna joc per a una concepció estètica però també de potència dramatúrgica. És un pou en el que les actrius poden beure-hki per saber presentar matís en la seva interpretació, no cal transformar excessivament ( o gfens) els seus moviments però els hi donarà caràcter per a executar-lo i oferir-ho al públic. A Manresa, ha quedat massa pla i no ha estat prou hàbil per a fondre's amb les històries personals dels espectadors (tothom té referències del món del tèxtil, o del treball esclau de les primeres fàbriques industrials).