Un solo coreogràfic per a una ballarina, 300 quilos de pedres negres I unes quantes gotes de pluja. Unes notes de piano pertorben el silenci, acompanyat del so de la pluja. La ballarina s’endinsa en aquest camp de pedres negres. Quan colpegen entre elles emeten sons molt curiosos. Com es mourà damunt d’aquesta superfície tan irregular? Un espectacle carregat d’imatges visuals i sonores impactants.
Ak Entrepôt és una companyia teatral fundada el 1998 a Estrasburg i dirigida per Laurance Henry i Erik Mennesson. Laurance Henry és un reconegut dissenyador, artista i director, format en Belles Arts i en Arts Decoratives. Erik Mennesson, enginyer de formació, és l’assistent de la direcció d’escenografia i el tècnic d’il·luminació de la companyia.
El festival El més petit de tots ha convidat a la companyia Ak Entrepôt francesa que presenta una peça que ha de ser magnètica, hipnòtica, absorbent. L'espai, l'ambient recollit trasllada a un jardí zen, de pedres arrodonides de color negre disposades escrupolosament en un quadrat perfecte. Tot és molt minimalista el que, inicialment, atrapa els més petits perquè arrenca l'acció des de l'experimentació (ara es mulla si posa la mà sota de la pluja, ara no es mulla, si l'enretira) i des del joc infantil (una pila de pedres és, a ulls d'infant, un univers d'aventures i experiència desbordant). Potser el problema és que hi ha massa poca interrelació amb el públic (alguna mirada d'empatia i poc més) i el poc moviment i la reiteració de rutina acaba cansant el més menut. I quan en un quadre catàrtic no s'atrapa l'emoció del que mira, es trenca l'alquímia.
La companyia ja en deu ser conscient del perill en treballar sobre el mateix pla i per això, al final trasllada el moviment a una tela que mira de reproduir la rodona de buidor que envolta una pedra rodona. El blanc i el negre esclaten ara en situació vertical. La dansa queda reduïda a una rutina de moviment que queda massa empresonada en l'exercici de terra, amb les pedres. La pluja, que tant bon resultat ha donat d'arrencada, s'anul·la, s'oblida. I quedar-se en un sol pla, no és suficient per atrapar l'atenció dels petits. La peça acaba agradant més als adults que a la mateixa canalla si no se l'ha iniciat en el que estan a punt de veure... Valent intent de congeniar públics d'edats ben diferents (pares i fills).
