Entredos

Familiar | Circ

informació obra


Autoria:
Oscar Valsecchi, Yolanda Gutiérrez, Rebeca Gutiérrez i Sira Bover
Direcció:
Oscar Valsecchi
Intèrprets:
Oscar Valsecchi, Yolanda Gutiérrez, Rebeca Gutiérrez i Sira Bover
Companyia:
Cap i Cua
Escenografia:
Cia. Cap i Cua
Vestuari:
Cia. Cap i Cua
Producció:
Cia. Cap i Cua
Il·luminació:
Joan Lavandeira
Sinopsi:

Sona el despertador, em llevo del llit i, com cada dia, em preparo un cafè. De sobte, a la mà, enlloc d’una tassa apareix una sabata. Amb la sabata a la mà busco una resposta i em trobo amb una dona… Estic desperto no? Si això és un somni, si us plau, que ningú no em desperti. Què passa quan els personatges d’un somni somnien i es troben? Què és imaginari i què és real? Entredos et capbussa en un món màgic i absurd, poètic i còmic, on no sabràs si estàs despert o somniant.

Crítica: Entredos

17/10/2015

Un circ divertidament surrealista

per Jordi Bordes

Un muntatge amb contínues sorpreses que diverteixen i que provoquen els crits de la canalla advertint on es troba el personatges que busca un protagonista, com si fos un clàssic títol de teatre de catxiporra. L’espai és versàtil, lúdic, que permet un fals fregolisme i que els números de circ (molt ben acabats) es vagin encadenant sense que soni forçat. La línea dramatúrgica és prima, una excusa però que respon molt bé i que, com no és pretenciosa funciona i diverteix. A més d’anella volant, cordes, mà a mà i trapezi es capta l’atenció del públic en un teòrica lluita de dues noies per aconseguir l’amor del xicot de l’escena. Però el circ és màgic i de tres personatges pot aconseguir que n’apareguin quatre, que els llits s’empassin els personatges i que els mobles volin. Una peça curiosa que entreté i genera complicitat entre els espectadors d’una edat ben diversa.

L'espai l'actitud dels personatges té molt de surrealista. El joc pel vestuari permet els entrar i sortir continus de l'armari. Les corbates són elements per exposart dins de quadres. Aquests, a més, tenen la funció deporteta que pot recordar aquell mític número de màgia de treure la mà i la cara per uns forats mentre el mag parteix la persona per la meitat. No hi ha tanta màgia. De fet, s'acaba ensenyant "el truc" i permetent que de l'equívoc en surti una àmplia i còmplice rialla. Molt ben trobat. Falta, això sí, una construcció de personatges més ben travada, que no es quedin amb el gest si no que també incorporin l'actitud.Però, sense paraules, defensen els personatges per sobre de la mitjana dels espectacles de circ contemporani... (molt assidus a clowns xerraires i exagerats).