Entremeses de Cervantes

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Julio Cortázar , Miguel Cubero, Palmira Ferrer, Javier Lara, Luis Moreno, Inma Nieto, José Luis Torrijo , Elisabet Gelabert , Eduardo Aquirre de Cárcer , Diana Bernedo , Obeses, Banda Municipal de Barcelona
Composició musical:
Luis Delgado
Escenografia:
A partir del disseny original de José Hernández
Vestuari:
María Luisa Engel
Il·luminació:
Juan Gómez Cornejo
Ajudantia de direcció:
Carlota Ferrer
Producció:
Teatro de la Abadía
Companyia:
Teatro de la Abadía
Sinopsi:

"Un retrobament amb la vida i amb el teatre"

Un dels primers espectacles que s'han inscrit a la memòria de La Abadía i del públic va ser "Entremeses", fruit d’un llarg procés de formació i investigació amb una sèrie de joves actors, molts dels quals segueixen vincultas a La Abadia i tot ells al mateix temps molt sol·licitats tant per teatres públics com privats, cine i televisió.

Amb ocasió del seu XX aniversari, La Abadia es retroba amb els "Entremeses" –"La cova de Salamanca", "El vell gelós" i "El retaule de les meravelles"-, interpretats per un grup d’actors entre ells varis membres del repartiment original.

Amb l'escenografia del pintor José Hernández, recentment desaparegut, l’encant popular i la força de la paraula de Cervantes tornen a agafar vida amb aquestes tres cèlebres històries còmiques, situades a l’àmbit rural.

Crítica: Entremeses de Cervantes

28/05/2015

El privilegi de recuperar un clàssic

per Jordi Bordes

Habitualment, les produccions són efíimeres. Viuen els pocs mesos que aguanten en cartellera i, amb sort, fan una gira puuntual. Ara hii ha la sort de poder assistir a una peça icònica pel Teatro de la Abadía, els seus "Entremeses" de Cervantes. Després de 20 annys, la tornen a aixecar amb la mateixa simplicitat que fa dues dècades. Probablement, el que llavors era una sopresa i un repte per als actors (que, pràcticamment, ho han de defensar tot des de la interpretació) avui ja és un discurs més conegut. La metateattralitat, la possibilitat de descobrir que un actor es vesteix de diferents personatges en cada una de les ptres peces breus, no té la novetat de llavors. De totes maneres, és divertit veure el joc, sobretot quan es nota que a escena també s'hi diverteixen. Hii ha l'excés, la gestualitat ampla que demanen aquests entremesos fets per a divertir. Ho aconsegueixen. I aquest és el principal mèrit, tot i que ressoni prou llunyà. Hi ha algun instant per a la imattge poètica, però dominen les frases fetes implacables i el traç gros. 

Trivial