Entremeses de Cervantes

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Julio Cortázar , Miguel Cubero, Palmira Ferrer, Javier Lara, Luis Moreno, Inma Nieto, José Luis Torrijo , Elisabet Gelabert , Eduardo Aquirre de Cárcer , Diana Bernedo , Obeses, Banda Municipal de Barcelona
Composició musical:
Luis Delgado
Escenografia:
A partir del disseny original de José Hernández
Vestuari:
María Luisa Engel
Il·luminació:
Juan Gómez Cornejo
Ajudantia de direcció:
Carlota Ferrer
Producció:
Teatro de la Abadía
Companyia:
Teatro de la Abadía
Sinopsi:

"Un retrobament amb la vida i amb el teatre"

Un dels primers espectacles que s'han inscrit a la memòria de La Abadía i del públic va ser "Entremeses", fruit d’un llarg procés de formació i investigació amb una sèrie de joves actors, molts dels quals segueixen vincultas a La Abadia i tot ells al mateix temps molt sol·licitats tant per teatres públics com privats, cine i televisió.

Amb ocasió del seu XX aniversari, La Abadia es retroba amb els "Entremeses" –"La cova de Salamanca", "El vell gelós" i "El retaule de les meravelles"-, interpretats per un grup d’actors entre ells varis membres del repartiment original.

Amb l'escenografia del pintor José Hernández, recentment desaparegut, l’encant popular i la força de la paraula de Cervantes tornen a agafar vida amb aquestes tres cèlebres històries còmiques, situades a l’àmbit rural.

Crítica: Entremeses de Cervantes

26/05/2015

Un clàssic entre els clàssics

per Iolanda G. Madariaga

El Teatro de La Abadía vol celebrar els seus 20 anys de trajectòria amb el remuntatge d'aquests Entremeses que, d'alguna manera, van donar a La Abadía un lloc preponderant en el mapa de la creació teatral. En una època de efervescència creativa, malgrat les moltes dificultats que llastren la creació teatral, convé també visitar els clàssics. Hi ha aquí, per una banda, el retrobament amb el més florit de la tradició dramàtica castellana (molt maltractada per absurds prejudicis "intel·lectuals"), i d'altre, el fet de reprendre un muntatge que podria fàcilment engrandir un repertori de clàssics. Les tres peces que componen l'espectacle -La cueva de Salamanca, El viejo celoso i El retablo de las maravillas- van ser així presentades el 1996; ara tornen de la mateixa manera amb alguns dels membres que van fer part d'aquell primer repartiment. No cal remarcar, en aquest moment, la importància d'aquestes peces breus, peces satíriques que, fent burla dels fets i costums del segle XVII, transcendeixen el temps i l'espai i ens enfronten als universals fantasmes de la ignorància, la gelosia, la intolerància i, fins i tot, el racisme. La forma de servir-los és brillant en la seva senzillesa: l'elenc al complet va ocupant l'escenari; amb els seus cants i les seves músiques (interpretades pels mateixos actors) ens traslladen a un temps de llegenda al voltant d'un arbre/tòtem. Allí, on el poble es reuneix, es desgranen les divertides històries sortides del poble i recreades pel mateix poble. Amb les dosis adequades de procacitat, acompanyada de una gestualitat més picant que obscena, i amb la paraula ben dita -deixant-la lluir-, arriben aquests Entremeses que, malgrat no siguin hores d'ara innovadors, resisteixen molt bé el pas del temps i mantenen a l'ensems frescor i contundència.

Trivial