Entremeses de Cervantes

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Julio Cortázar , Miguel Cubero, Palmira Ferrer, Javier Lara, Luis Moreno, Inma Nieto, José Luis Torrijo , Elisabet Gelabert , Eduardo Aquirre de Cárcer , Diana Bernedo , Obeses, Banda Municipal de Barcelona
Composició musical:
Luis Delgado
Escenografia:
A partir del disseny original de José Hernández
Vestuari:
María Luisa Engel
Il·luminació:
Juan Gómez Cornejo
Ajudantia de direcció:
Carlota Ferrer
Producció:
Teatro de la Abadía
Companyia:
Teatro de la Abadía
Sinopsi:

"Un retrobament amb la vida i amb el teatre"

Un dels primers espectacles que s'han inscrit a la memòria de La Abadía i del públic va ser "Entremeses", fruit d’un llarg procés de formació i investigació amb una sèrie de joves actors, molts dels quals segueixen vincultas a La Abadia i tot ells al mateix temps molt sol·licitats tant per teatres públics com privats, cine i televisió.

Amb ocasió del seu XX aniversari, La Abadia es retroba amb els "Entremeses" –"La cova de Salamanca", "El vell gelós" i "El retaule de les meravelles"-, interpretats per un grup d’actors entre ells varis membres del repartiment original.

Amb l'escenografia del pintor José Hernández, recentment desaparegut, l’encant popular i la força de la paraula de Cervantes tornen a agafar vida amb aquestes tres cèlebres històries còmiques, situades a l’àmbit rural.

Crítica: Entremeses de Cervantes

26/05/2015

Una oportunitat única

per Joaquim Armengol

A mi em sembla una oportunitat única la de passar pel Romea per veure i viure els Entremeses de Miguel de Cervantes, i no només per ser un autor meravellós i divertidíssim, el clàssic dels clàssics espanyols, sinó perquè la plantilla actoral et fa recordar que encara hi ha actors -i per cert molt bons-, més enllà dels de casa, tan desiguals, tan rebregats per la monogàmia, per les teles i el teatre comercial. Ignoraré que José Luís Gómez ja va dirigir aquesta obra en els annals de la història de l'Abadía, el 1985; perquè feliçment això no té cap rellevància, la sensació és que aquest espectacle és nou, un exercici teatral de superació d'aquell, tot i que part de l'elenc actoral sigui el mateix i l'arbre que presideix la festa hagi envellit. Recreació nostàlgica? Aprofitament? Memòria?

En José Luís Gómez sembla haver-se allunyat de la Commedia dell'arte (crec que aleshores Cervantes estava exiliat a Roma) per acostar-se al que podríem anomenar una autèntic mostrari cultural cervantí de l'època: el poble, el camp i la festa. L'obra ens mostra un llogarret en el qual, durant les seves festes, els habitants decideixen representar tres entremeses: 'La cueva de Salamanca', l'extraordinari i divertit 'El viejo celoso' i el famós 'Retablo de las maravillas'.  Afinades burles a la fidelitat, a la gelosia i a la puresa de sang. Dels tres l'encant del 'Retablo de las maravillas' és el menys aconseguit, però només el fet de poder veure el sensacional treball de 'El viejo celoso' ja val l'estona el seu preu en or. I encara més, la música en directe i les cançons són, senzillament, una delícia.

Trivial