Equilibristes. Farrés Brothers i cia

Teatre

informació obra


Autoria:
Jordi Palet, Pep Farrés
Companyia:
Farrés Brothers i cia amants de Lulú
Dramatúrgia:
Jordi Palet i Puig
Direcció:
Jordi Palet i Puig
Intèrprets:
Pep Farrés (actor), Pep Massana (violí), Adrià Bonjoch (guitarra), Pep Coca (contrabaix)
Escenografia:
Alfred Casas
Composició musical:
Amants de Lulú
Il·luminació:
Jordi Llongueras
Sinopsi:

Un petit accident lleu i fortuït, com és relliscar en un pas de vianants mullat de pluja, provoca un gir en la vida d'un home gris. Ens ho explica de viva veu, acompanyat d'uns amics músics que no han sabut dir-li que no a la seva dèria. Contemplarem el petit món que ell s'ha creat per tal de no caure de nou dins el pou on va viure tant de temps. Mica en mica, ens mostrarà el seu passat... i com encara el futur. Futur, aquesta paraula tan inexistent. Veurem, al capdavall, que tot el que ens envolta penja d'un fil.

Crítica: Equilibristes. Farrés Brothers i cia

15/02/2014

Capítol vital aguantat amb pinces, preciosament

per Jordi Bordes

Farrés Brothers estan, uns vespres (massa pocs), al Teatre Almeria. Aquesta companyia, llicenciada en teatre familiar presenta el seu primer espectacle per a adults. No s'enganyin, és per a tots els públics tot i que aquest cop la mirada va dirigida als pares més que als fills, certament. L'actor Pep Farrés és un equilibrista emocional que, acompanyat pel grup musical Amants de Lulú presenta un antiheroi que farà riure però que sobretot, emocionarà. El seu capítol tràgic (que no és moment de desvetllar) passa a ser el motor de la resta de la seva vida. Ha caigut en un pou però trobarà la manera de compensar la pena en el cable tens, en l'equilibri. 

Sant Pau va caure del cavall esborronat per una llum i va decidir deixar de perseguir cristians. Joan Caic (nom artístic, sí) patina en un pas zebra i comença a trobar el camí de retorn d'un pou que l'ha retingut enfonsat durant dos anys. Els seus equilibris també transformen l'espai amb uns artilugis (rampoines del cuarto de les rates) que s'adiuen a l'univers plantejat per interpretació i música. Un univers veí al món fràgil d'Alexander Calder. Tots fan el mateix camí emocional amb el que els espectadors se senten molt ben acompanyats. Amb cercavila final inclosa. "Sí, estic bé", mai unes paraules tant primes han cobrat tanta densitat, dalt de la plataforma del cable, mirant una llum que dóna un escalf imprescindible. Bonic per la seva senzillesa i contundent pel seu significat. Felicitats!