Equilibristes. Farrés Brothers i cia

informació obra



Autoria:
Jordi Palet, Pep Farrés
Companyia:
Farrés Brothers i cia amants de Lulú
Dramatúrgia:
Jordi Palet i Puig
Direcció:
Jordi Palet i Puig
Intèrprets:
Pep Farrés (actor), Pep Massana (violí), Adrià Bonjoch (guitarra), Pep Coca (contrabaix)
Escenografia:
Alfred Casas
Composició musical:
Amants de Lulú
Il·luminació:
Jordi Llongueras
Sinopsi:

Un petit accident lleu i fortuït, com és relliscar en un pas de vianants mullat de pluja, provoca un gir en la vida d'un home gris. Ens ho explica de viva veu, acompanyat d'uns amics músics que no han sabut dir-li que no a la seva dèria. Contemplarem el petit món que ell s'ha creat per tal de no caure de nou dins el pou on va viure tant de temps. Mica en mica, ens mostrarà el seu passat... i com encara el futur. Futur, aquesta paraula tan inexistent. Veurem, al capdavall, que tot el que ens envolta penja d'un fil.

Crítica: Equilibristes. Farrés Brothers i cia

23/02/2014

Equilibristes quotidians

per Aída Pallarès

Un petit accident, com és relliscar en un pas de vianants mullat per la pluja, provoca un gir en la vida d’un home qualsevol, un home gris. La companyia de teatre familiar Farrés Brothers utilitza tota mena de disciplines (titelles, teatre, circ i música) per explicar-nos aquesta història sobre la fragilitat humana i els equilibris que fem per sortir dels pous on ens refugiem per no afrontar la realitat. Un espectacle ple de màgia, bellesa i imaginació que et deixa totalment esbalaït. 

El protagonista d’Equilibristes és Joan Caic (Pep Farrés) un antiheroi que ens anirà relatant la seva història, la de l’home gris que necessita sentir l’abisme del risc per tirar endavant. A escena l’acompanyen els Amants de Lulú amb Pep Coca al contrabaix, Pep Massana al violí i Adrià Bonjoch a la guitarra. La música, però, no només acompanya sinó que esdevé un element necessari per explicar i entendre la història. Equilibristes, a diferència d’altres muntatges de Farrés Brothers, dóna més importància a l’actor, al personatge. A poc a poc, però, va sumant equilibris i fragilitats com ninots o objectes quotidians que en algun moment recorden, fins i tot, l’univers de Jordi Galí. Són precisament aquestes andròmines, aquesta justa proporció entre pes i contrapès, que deixa els espectadors esbalaïts i tenyeix de màgia l’escenari. 

El punt fort d’Equilibristes és que tot, des del to de comèdia que amaga grans veritats, els ninots, objectes, música i equilibris, està perfectament mesurat i segueix el mateix camí. Fins i tot la interpretació de Farrés té un toc màgic. El resultat és un espectacle preciós, una d’aquelles (quasi) perles que, per algun motiu inexplicable, es representen només dos dies a la setmana. Divendres i dissabte a l’Almeria Teatre.