Escenas de la vida conyugal

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Érica Rivas
Producció:
Maipo
Autoria:
Ingmar Bergman, Guy Nader
Coreografia:
Roser López Espinosa
Sinopsi:

Ricardo Darín i Érica Rivas protagonitzen aquesta brillant comèdia d'Ingmar Bergman, Escenes de la vida conjugal, dirigida per la guanyadora d'un Oscar, Norma Aleandro. Darín i Rivas (Relatos Salvajes) interpreten situacions del seu matrimoni, divertides o dramàtiques, que tenen a veure amb l'amor i la condició humana. La comèdia que va canviar per sempre el concepte de la paraula matrimoni.

Guanyadora de 4 estrelles de Mar 2015 (Millor direcció, Comèdia dramàtica, Actuació protagònica femenina i masculina en comèdia dramàtica).

Crítica: Escenas de la vida conyugal

04/10/2015

Un Bergman de caire porteny

per César López Rosell

La presència de Ricardo Darín al Tívoli ha produit una verdadera commoció. L’actor argentí tornava al mateix teatre en què va triomfar fa 9 anys amb Arte, per representar al costat d’Érica Rivas (compnaya de repartiment a Relatos salvajes ) Escenas de la vida conyugal d’Ingmar Bergman. 

 Les llargues cues eren la imatge de l’expectació despertada per veure la versió, en clau de comèdia dramàtica amb accent porteny, de l’obra que el suec va adaptar per al teatre després de l’èxit, primer, de la minisèrie i, desprès, de la pel·lícula Secrets d’un matrimoni . La direcció de la llegendària Norma Aleandro, 20 anys enrere protagonista de la peça juntament amb Alfredo Alcón i per tant coneixedora de les claus del muntatge, era un altre dels al·licients. 

 Comptar amb Darín i Rivas era una garantia. Una altra cosa és que la seva lectura de l’obra coincidís amb les coordenades més profundes del film. La versió de Fernando Masllorens i González del Pino posa l’accent en l’aspecte còmic i sarcàstic de la tragèdia que viuen Juan i Mariana, un matrimoni sotmès als vaivens del desgast de la relació.. 

 El resultat de l’àgil funció es va veure en les reaccions d’un públic entregat a la comèdia fins al punt de riure fins i tot quan no tocava en les escenes de més dramatisme i tensió. Però s’ha de reconèixer, tot i aquesta contradicció, que l’espectacle funciona i que no traeix del tot el missatge que dibuixa el diseccionador bisturí de Bergman. 

 Des d’una sinceritat brutal, la producció denuncia la hipocresia i autoengany que habitualment presideix la vida matrimonial. Apareixen dubtes, recels, contradiccions, rutines que liquiden la vida sexual i el resultats de les decisions errònies. La parella, en un constant aar i vindre, es retrobarà després del divorci per insistir en els seus dilemes. 

 Darín serveix el seu personatge a la deriva component amb bona dicció i gestos precisos la neurosi del porteny. Rivas retrata la dona lligada als seus atavismes familiars i a l’amor per Juan. El dels dos actors és un bon exercici teatral al servei de la idea de donar profunditat a la comèdia, que és el que demanava Aleandro, pero en el recorregut és deixa part de l'esprit de l'obra bergmaniana...