El Ballet de Suzhou és una formació en construcció. La visita llampec al teatre Victòria, impulsada per la diplomàcia del govern xinès, va mostrar el treball de l'únic ballet professional de la província de Jiangsu. Si en la primera part, van ensenyar un mostrari (solos, duets, coral) d'unes coreografies que naveguen des del ballet al contemporani deixant-se influir per una essència xinesa, a la segona part van convèncer amb la seva versió de La consagració de la primavera, a partir de la partitura d'Stravinski i deixant que l'expressionisme esculpís els cossos i dotés d'un aire de ritual tràgic. Si aquesta segona part neoclàssica, remetia a una dansa més europea, que el públic podia reconèixer amb més facilitat, en l'arrencada hi va haver la veritable destil·lació d'essència oriental.
El ballet, fundat el 2007, consta de prop de 40 intèrprets que tant els convida a ballar fent puntes (amb un aire romàntic excessivament ensucrat) una tonada oriental, com plasmen unes peces contingudes amb una potència contemporània. Sovintegen els solos i els duets amb una llum escassa, que obliga a ballar a la penombra i desaprofita la intensitat dels moviments. La il·luminació, de fet, també treu potència en els quadres corals (reduint al màxim la llum del pont, la frontal) i permetent que les llums laterals facin estranyes ombres d'uns als cossos dels altres. Una llàstima tacar-ho sense un motiu aparent (diferent seria si la coreografia convida a escenes més lúgubres). La llum zenital sí que funcionava puntualment en els treballs més contemporanis, sobretot en el duet de les gomes, e què ella decideix alliberar-se. que és antagónic a un número anterior en què la parella plora el seu comiat tot i que ella, finalment, hagi d'acceptar èpicament el viatge del company, possiblement per obrir un local comercial a Occident, que els tindrà molt temps allunyats, l'un de l'altre.
Diem que la companyia està en construcció perquè, tot i que ballin les mateixes passes, es comprova una notable diferència en la seva execució. Sigui per la torsió de les esquenes i el grau d'elevació de les cames o sigui per la inestabilitat en l'equilibri. Les aventures diplomàtiques permeten conèixer el treball de companyies desconegudes a Europa i de comprovar com una font pura com és el ballet es deixa transformar per la tradició oriental. Veure-ho des del respecte i la sorpresa permet gaudir-ne i, lluny de voler analitzar-ne les possibles diferències (i considerar-les com a mancances), convida a disfrutar, efectivament,d'aquesta essència de la cultura xinesa, tant àmplia com mil·lenària. Si Sidi Larbi Cherkaoui va enamorar amb una coreografia a partir de la tradició mística dels Shaolin (i les seves batalles rituals) a Sutra, ara recordem els llargs braços i el joc amb els dits de Shantala Shivalingappa (Impro Sharana) en un ballet de tall oriental, carregat de tuls.
