El Festival Internacional Circ de Figueres aconsegueix perfectament les seves fites: interessar un ampli grup de públic amb unes atraccions que no s'han vist mai a Europa. Figueres es veu en primícia europea, doncs. La iniciativa de Genís Matabosch (mereix ser nomenat amb nom i cognom perquè és una aposta personal a la que ha anat sumant còmplices d'arreu) és una excepcional oportunitat de veure exercicis del "més difícil encara". Dins del circ clàssic, hi ha voluntat d'innovar, encara que sigui tendrament. Fem un breu comentari dels espectacles vistos en la sessió d'estrena, confessant que és una mirada de curiós i no d'especialista.
Flag Circus és una aventura genial xinesa amb molt de ritme i complicitat amb el públic. El treball de diàbolos és increïble: són capaços, per exemple, d'agafar un element al vol amb les cordes mentre estan fent el salt moratl. Evidentment, tot amb un aclucar d'ulls.
Trinh Trà My fa feredat. Es penmja dalt d'unes teles mentre fa equilibris amb una espasa que s'aguanta per la punta del punyal que subjecta amb la boca. Es posa del dret i del revès, pel que l'accident podria ser sagnant.
Duo Smiles són pallassos divertits però no van aconseguir l'atenció del públic amb les seves patacades i la sortida del torero (amb espontanis del públic inclosos).
Three’s a Charm la novetat ve perquè l'home, en comptes de ser el portor en un exercici d'acrobàcia i verticals, és l'àgil, el que es penja sobre de les dues noies. Aconsegueix una estètica notable i una música que l'acompanya: els serveix per quadrar les verticals en veritables postals. Els fotògrafs deurien disfrutar.
Ming & Fang fan un exercici romàntic de cintes aèries. Sigui real o fictici la seva relació de parella (un xinès i una americana) es traspassa en ple equilbri de força. Un petó e el moment oportú desglaça el públic, que aplaudeix.
Empress és un grup de malabars que fan volar les bitlles arreu. Una noia (gens habitual en aquesta disciplina, es veu) és la que marca la coreografia acceleradíssima amb un vestuari peculiar que recorden a caperols escocesos i a una reina de l'imperi britànic amb tro inclòs.
Jordan Mc Knight és una jove contorsionista que doblega el cos fins a tocar-la nuca amb l'esquena. Completa el seu exercici de virtuosisme amb unes incipients verticals. Possiblement, quan domini el complement i elpugui compartir amb companyia per crear una mínima dramatúrgia la peça serà excelsa.
Oleg Kulaev substitueix la corda per una cadena per desenvolupar exercicis d'acrobàcia aèria. Fer una tombarella sobre un màstil xinès, permet recolzar l'esquena sobre l'element però la cadena és escàpula i alhora sega els dits. Exercici de risc i amb una musculatura inacabable.
Duo Shadows també signen un mà a mà estètic, que busca la postal en cada final, tot deixant ben marcatda la geografia dels seus cossos, mig pintats de blancs per remarcar el contorn.
Finalment, Yunnan Acrobatic Troupe tanquen aquesta semifinal. Han fet un pas endavant en posada en escena i també en elements perquè combinen els màstils (reconvertits en quatre faroles urbanes) amb el llit elàstic. El so i la caracterització és de tribu urbana que fa una afrenta coreogràficva contra alguna altra banda urbana. Molt bon treball circense (salts mortals, encadenació de desplaçaments acrobàtics entre els pals i també en cada un d'ells) i acompanyat amb un to informal, pròxim, còmplice.
