Mirna Vilasís va arribar a conèixer la dimensió més profunda i humana de Montserat Abelló. Totes dues van treballar en aquesta selecció, fins a la mort sobtada d'Abelló. Un homenage a un dels grans noms de la cltura de casa nostra i la seva vitalitat incontestable.
Mirna Vilasís presenta els temes del seu disc Espero meravelles. Es tracta d'un treball que van començar a fer la cantant amb el músic Xavi Múrcia i la pròpia Abelló. Tot i que tenia 96 anys, la seva mort va agafar tothom per sorpresa. I el disc ha trigat un parell d'anys a fer-se realitat. La poetessa, però, disfrutava els temes setmanes abans del seu inesperat final.
Tot i que el recital pren molta forma de concert, els records de la cantant amb la troballa de la poetessa transmet la mateixa tendresa i té el mateix to deliciós de la composició musical. És un cant a la llum, perquè Abelló (segons aquesta selecció) es delia pel sol i per la vida. Són cançons que, com No hi ets, tot i que puguin parlar del buit per la desaparició d'una persona estimada (Abelló ho va escriure per la mort recent del marit) Vilasís i Múrcia ho canten pensant en el buit generat per la desaparició de la poetessa. Tot i l'amargor, que Vilasís combat amb un somriure nerviós, el resultat és d'una factura preciosista, honest, i que mira de treure-li fredor i contundència quan demana al públic que se sumi als coros de la peça. Versos i música per a escoltar a l'ombra d'una fageda, a l'estiu, amb la remor del vent i del migdia i el dringar del riu inquiet, sempre avall.