Este lugar entre: Prethink and Free Action

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Clara Tena, Ohiana Altube, Pol Jiménez
Il·luminació:
Cube
Composició musical:
Carmelo Salazar
Vestuari:
Jorge Dutor
Producció:
El Graner - Centre de Creació, Antic Teatre, Bea Fernández, Bea Fernández, El Graner - Centre de Creació, Antic Teatre
Coreografia:
Pol Jiménez
Sinopsi:

Tres coreografies per a dues intèrprets. Un cos involucrat en la pràctica de l'estar i el ser. Un cos inacabat, que no s'afirma abans de temps, sinó que esdevé, a l'espai de l'esquerda, possibilitat i potència.

Solo A. Prethink and free action
Solo B. Danza original, símbolos pop y Oihana
Dúo C. Este lugar entre

Crítica: Este lugar entre: Prethink and Free Action

06/12/2015

El cos, el protagonista

per Aída Pallarès

En este lugar entre: Prethink and free action de la Bea Fernández és espectacle que no s'ajusta a cap etiqueta o que més aviat les amplia. La dansa també és això. La performance també és això. Fernández, de fet, sempre ha reivindicat que la dansa no necessita dramaturgs que tradueixin el moviment o creïn un discurs paral·lel. La matèria i el discurs artístic és el cos. 

El cos és, de fet, el protagonista de l'espectacle que ens ocupa. O, més aviat, com el cos transita entre un estat i un altre, entre l'abstracció i la narració, fisicalitat i evanescència. "Ballar com a exercici de representació del que s'ensenya, allunyat del que és" explicava el crític Jordi Sora. Perquè ens entenguem: no li busquem significat. Més enllà, és clar, de la teoria a partir de la qual s'ha parit l'espectacle. Aquest espai és. I punt. 

En este lugar entre: Prethink and free action consta de tres parts: dos solos i un dúo interpretats per Oihana Altube i Clara Tena. El primer mapeja el moviment i fantaseja al realitzar l'acció, el segon és, per resumir-ho d'alguna manera, un possible diàleg entre Steve Paxton i Britney Spears.  El tercer (i alhora l'espectacle) neix a partir d'una frase de Marina Garcés: "La suma de tu i jo no és dos. És un entre en el qual pot aparèixer qualsevol". 

El resultat, potser més interessant sobre el paper que damunt de l'escenari, potser massa experimental per un públic necessitat d'etiquetes i significats, ens obliga a preguntar-nos quin és el sentit d'un espectacle de dansa. I, alhora, ens recorda (i això sempre fa mal) que som més miops del que pensem.