Les imatges de cada estiu, on els participants del Festival Enclave de Deltebre que dirigeix el ballarí i coreògraf Roberto Olivan, enmig dels arrossars, tots plens de fang, celebren el contacte físic amb la natura, ben bé podrien ser la síntesi ideològica i emocional d’un artista que percudeix amb els seus gestos la difícil relació entre home i natura.
El Cicle #DansaAra de La Pedrera va prestar el seu espai perquè una representació del sud mostrés la seva relació quotidiana amb l’entorn. Un contacte amb la natura, que a Eternament agraït es converteix en un homenatge. Roberto Olivan es fa acompanyar a l’escena pel ceramista Joan Panisello i els músics Jordi Bonilla i David Bonilla i desplega en l’hora de durada una imatge figurada d’una palmera alta i vigorosa, del jardí de casa, que pren vida a través del moviment del també ballarí tortosí. Aquesta simbiosi home-natura, arbre-moviment, so-paraula, articula un espectacle d’una intensa bellesa plàstica, on Panisello acaba transformant el cos d’Olivan en una de les seves creacions, al compàs de la música contemporània dels Bonilla: bateria i clarinet, dos instruments de fusta, percussió i vent respectivament. És el mestral qui fa moure de banda a banda les fulles d’aquest arbre autòcton de climes assedegats i robustos, de paisatges fets de barreja entre l’aigua salina i de riu. Vida i origen, com es van encarregar de recordar-nos mentre ressonava aquell pla hidràulic que volia trencar els delicats equilibris entre l’acció de l’home i les circumstàncies naturals i que aquell entorn representa com pocs.
Tot aquest plegat d’idees, sensacions, gestos, creacions i sons són en l’interior de la peça que Roberto Olivan ha presentat a La Pedrera, una caixa de ressonància on percudeix una arrel profunda i indispensable sobre la qual reconstruir les sovint malmeses relacions entre home i natura. Un discurs que no podia trobar un altre lloc més adequat que l’auditori, a les entranyes de la Casa Milà d’Antoni Gaudí, un arquitecte que va fer créixer també entre les façanes, els murs, les columnes i les parets tot de símbols i estructures amb les quals bastia el seu posicionament de criatura terrenal.
