Everything is OK es presenta com un experiment en el cansament de veure alguna cosa.
D’una banda un artista encarna una cadena ininterrompuda de moviments, deixant senyals, postures i dinàmiques, recordant l’ampli camp de l’entreteniment i la societat de l’espectacle, anàrquicament experimentat des dels seus orígens fins a l’actualitat. La seva dansa és eficaç en la seva articulació anatòmica, revelant la concreció d’un cos que és només en l’escenari per a presentar-se o per estar present en si mateix. La seva mirada, com si pertanyés a una altra persona, està constantment buscant l’audiència, i es lliura a un estat de desconcert.
D’altra banda el públic se sotmet a un bombardeig d’imatges amb l’objectiu de provar la plenitud de veure. Durant l’actuació, el temps per a l’evocació és arrencat a la superfície d’una linealitat compromesa; les seues accions no necessiten interpretació: només son oferides a la vista de l’espectador, llançades per un cos – recipient.
La representació renuncia a la “presentació, mentre que cada moviment és com una carrera cap al cansament. I és aquí, en el buit que segueix l’esgotament, en la retirada del cos, en la necessitat de transformar la puntuació coreogràfica en una “pràctica de repòs,”que es pot trobar refugi: un fragment del passat parpelleig en la foscor, només per un moment. Una respiració interrompuda. Una memòria. Un fòssil. Una història per explicar de nou.
Només queda una pregunta ara davant aquesta multitud d’ulls cansats: que és el que queda per veure?