"Fang a les costelles" és una ficció teatral basada en fets reals. El 7 de novembre de 1920, les despulles de quatre soldats britànics caiguts en combat als fronts de la Primera Guerra Mundial, els quals havien estat enterrats sense identificació, van ser desenterrades i traslladades a una capella militar del poble de Saint-Pol-sur-Ternoise (França). El pla era triar les restes d’un dels soldats per dipositar-les en una tomba commemorativa a l’interior de l’Abadia de Westminster i crear així la primera tomba del soldat desconegut de la tradició moderna. A mitjanit, el general Wyatt va entrar a la capella i amb els ulls tapats va procedir a tocar una de les caixes. Les restes que contenia van ser les destinades a ocupar la Tomba del Soldat Desconegut.
L’obra posa en ficció l’espera de la tria per part dels quatre soldats.
La producció, impulsada per Veus Humanes, juga amb un handicap molt perillós. L'arrel històrica de l'obra és tant forta que no s'aconsegueix superar en la trama. És molt teatral la decisió del govern britànic de triar quatre cossos de soldats britànics desconeguts per a omplir-lo d'honor a Westminster. Una idea que marca la humilitat d'un exèrcit (tot i que guanyador que admet les seves víctimes però que alhora és inclement amb els que perden una “aposta” que no s'hi havien presentat voluntaris.) La decisió de rebutjar-ne els altres tres ressona com una doble humiliació pels sacs d'ossos, amuntegats en caixes. A aquesta dificultat de la trama, no hi ajuda que les interpretacions no tinguin prou consistència, s'escolen per unes fets circumstancials que els donen un cert aire de diferent rang però que no serveix per a fer veure la buidor d'un soldat que, forçosament, s'ha de sentir enganyat, defraudat per la vida. I, ara també, per la mort. És mertiroti el treball de documentació però potser ha faltat tensar la construcció dels personatges i també l'actitud d'uns actors generosos, que no estalvien esforços. Un intent valent que, lamentablement, li falta cocció perquè agafi l'embranzida necessària.