Fang i setge

Musical

informació obra


Composició musical:
Salvador Brotons , Richard Rodgers
Direcció Musical:
Salvador Brotons/ Quim Piqué
Dramatúrgia:
Marc Rosich, Marc Angelet, Josep Pedrals
Ajudantia de direcció:
Xavier Povill
Coreografia:
Toni Mira
Escenografia:
Llorenç Corbella
Intèrprets:
Oriol Genís, Albert Gràcia, Jordi Llordella, Pep Molina/ Frank Capdet, Neus Pàmies, Quimet Pla/ Joan Martí, Marc Pujol/ Jan Forrellat, Aina Quiñones, Xavier Ribera-Vall, Aina Sánchez/ Judith Tobella, Teresa Vallicrosa/ Dolors Martínez
Producció:
Excés d'entusiasme Produccions
Text:
Oscar Hammertein II
Sinopsi:

“Juliol de 1713. Comença l’evacuació de les tropes aliades de Catalunya que deixa la població desprotegida davant l’amenaça borbònica. William Plowright, un soldat ras anglès, decideix a última hora quedar-se a lluitar a Barcelona. No el motiven ideals heroics, sinó que el que el reté és Ònia, una noia de família noble, que l’acaba d’enamorar amb la seva rauxa i rebel·lia. La jove, desobeint les ordres del seu pare, es queda a Barcelona pel que ella creu que és el seu deure: sumar-se a la defensa de la ciutat. En William, començarà a entendre la naturalesa del setge barceloní seduït per l’esperit i la decisió d’Ònia, i fins i tot acabarà convertint-se en ponderat cronista i observador dels dramàtics fets des de la primera línia de foc. Les circumstàncies terriblement adverses del setge no són, però, l’única raó que pot posar en perill el futur de la jove parella.”

Així és com engega "Fang i setge", un espectacle que, adoptant els contorns d’un musical de gran format, vol apropar els espectadors a la vida dintre els murs de la ciutat assetjada. Amb la intenció de fer-los partícips del nervi, la rauxa i l’angoixa dels moments més virulents del conflicte, la trama els portarà a olorar el fang i la pólvora d’alguns dels escenaris crucials del setge, com ara el Baluard de Santa Clara o el Fossar de les Moreres. Al mateix temps, però, i malgrat els patiments propis de la reclusió, també es vol documentar l’esperança festiva dels seus habitants, les alegries senzilles de la vida quotidiana a la ciutat i l’explosiva eufòria per les petites victòries diàries.

L’espectacle amb orquestra en directe i més de 100 actors a sobre l’escenari, no vol ser altra cosa que un homenatge a tots els homes i dones que van viure el dramàtic setge, en tota la seva humanitat, feta d’errors i d’encerts. Errors i encerts que ens han fet avui tal com som!


Crítica: Fang i setge

14/02/2016

Un brillant romanticisme èpic tintat de sang i de fetge

per Andreu Sotorra
(...) El caràcter èpic de «Fang i setge» no s'ha perdut, ben al contrari, s'ha concentrat en un espectacle que gairebé s'ha reduït tres quarts d'hora de l'original, dramatúrgicament més adequat a l'ús i costum al quals estan habituats els espectadors i amb un relleu en el repartiment que es podria dir fins i tot "relleu generacional" i que fa que el resultat no se'n ressenti gens ni mica. (...)

Al marge, doncs, del rerefons històric, dramàtic i, si voleu, patriòtic —el dia de la meva funció un grup d'espectadors no es va estar de clamar al final del bis amb els crits d'independència— l'espectacle ofereix una dramatúrgia de Marc Rosich que se segueix clarament, sense enfarfecs, al ritme d'una composició musical de Salvador Brotons que es balanceja entre les peces més èpiques i les líriques, amb un llibret de Josep Pedrals que no pretén fer un tractat d'història sinó aprofundir en el sentiment universal de la defensa de la dignitat com a poble, i amb una llicència literària prou eficaç que poua entre l'heroisme, l'amor, la mort i la vida, quatre elements clau de qualsevol narració èpica basada en fets reals.

Una llicència literària que està centrada en la relació que s'estableix entre la jove heroïna Ònia (Neus Pàmies) i el jove heroi William Plowright (Jordi Llordella), ella, la filla del noble Onofre (Xavier Ribera-Vall) que fuig del setge i es passa als borbònics, i ell, un mercenari anglès que acaba fent costat al desig i la resistència dels catalans. (...)

Però «Fang i setge» no en tindria prou amb efectes escenogràfics (projeccions i ombres xineses amb el pas dels gegants o el poètic descens al mar del suïcidi de remordiment d'Eulàlia) i focs d'artifici a discreció (sang i fetge més que fang i setge) per acontentar l'auditori si no comptés amb una interpretació tant escènica com musical de gran calidesa que dóna sentit a tota la dramatúrgia i que Marc Angelet ha dirigit a pols escènicament i Quim Piqué amb afinada batuta musicalment, amb el protagonisme de l'actriu i cantant a l'alça, Neus Pàmies (El Pla de Santa Maria, Alt Camp, 1989) —'Boig per tu', 'Mares i filles' i 'Top Girls' són tres dels espectacles més recents— en el paper de l'Ònia, i la seva parella de ficció dins de la trama, Jordi Llordella (Terrassa, 1976) —'La nit de Sant Joan', 'T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré!'—, els dos envoltats d'un repartiment fet a mida... (...)

Trivial