Des de la seva creació el 1962, el Ballet du Grand Théâtre de Genève no ha deixat mai d’explorar diverses possibilitats dins de la dansa contemporània. Durant els últims 18 anys, la companyia ha seguit decididament un camí en la creació coreogràfica, mantenint els principis fundadors de la dansa. Un dels elements que caracteritza la companyia són les nombroses reescriptures de peces del repertori per part de coreògrafs emocionants i revolucionaris.
Des del juliol del 2022, després de set anys al Ballet Vlaanderen, Sidi Larbi Cherkaoui ha assumit el càrrec de director del Ballet de Genève. Figura de l’escena contemporània belga, el prestigiós ballarí i coreògraf signa alguns treballs importants amb interessants col·laboracions interdisciplinàries amb artistes visuals, dissenyadors i músics.
A partir de la referència a la mítica coreografia de Nijinski per als Ballets Russos, i amb el poema de Mallarmé, Sidi Larbi crea l’any 2009 el seu propi Faun a petició de Sadler’s Wells. Aquí les figures adquireixen més tridimensionalitat, mostren aspectes mitològics i salvatges, i estan plenes de càrrega sexual. A partir de la música de Debussy, però també amb altres fragments intercalats de Nitin Sawhney, el joc infantil i arcaic es combina per anar d’un estil a un altre, d’una cultura a una altra, d’un segle a un altre.
A la segona part del programa podrem gaudir d’un proposta del 2014: Noetic, que explora la idea que una línia recta és en realitat una corba i que es pot connectar a través de la forma del cercle. Amb col·laboració de l’artista visual Antony Gormley, Sidi Larbi signa un treball col·lectiu, una reacció en cadena de moviments elegants i sincronitzats en la construcció d’imatges estèticament molt poderoses.
Amb 21 ballarins com a base, entrenats en la dansa clàssica, el Ballet du Grand Théâtre de Genève és actualment una de les principals companyies de dansa del panorama internacional, i aquest espectacle es converteix en imprescindible.
Desde que Vaslav Nijinsky (1889-1950) escandalizó al París de 1912 con su extraordinaria coreografía sobre el Prélude à l'après-midi d’un faune de Claude Debussy (1862-1918), han sido muchos los intentos por interpretar esta pieza de nuevo, algunos de ellos se hicieron con los mejores bailarines, como Barishnikov o Nureyev. Por ello, presentar una versión tan innovadora podía ser arriesgado, sin embargo el ballet del Gran Teatro de Ginebra con la coreografía de Sidi Larbi Cherkaoui ha hecho una lectura innovadora y encantadora de este tema mitológico en la danza.
Se debe decir que la intervención contemporánea de la partitura de Debussy no estuvo tan lograda como la coreográfica, sin embargo la belleza plástica y escénica de toda la pieza fue incuestionable. En los intérpretes principales, Diana Dias Duarte y Julio León Torres, se podía apreciar un gran nivel técnico.
Con reminiscencias de danzas antiguas pero en la más pura línea contemporánea, esta coreografía nos daba sobre todo la sensación de libertad, muy lejos de la estética rígida pero también maravillosa de su original.
La segunda pieza fue simplemente fascinante, el uso de los elementos escénicos hipnotizante (los aros parecían ingrávidos en sus manos) y la coreografía parecía fluir sin esfuerzo por un cuerpo de bailarines que dejó claro que eran excelentes individualidades que formaban un conjunto perfecto. Hablamos de una danza inteligente, sofisticada y hermosa.
Una delicia para el intelecto y la percepción.