Feliç Diwali

Teatre

informació obra


Direcció:
Xavi Morató
Autoria:
Xavi Morató
Intèrprets:
Ramon Godino, Alberto Lozano, Joan Martínez, Toni Soldevila
Ajudantia de direcció:
Rafaela Rivas
Composició musical:
Malacara
Vestuari:
Sergi Cerdan
Escenografia:
Sergi Cerdan
Il·luminació:
Daniel Gener
Vídeo:
Xavier Pijoan
Producció:
APUNTA TEATRE SCCL
Companyia:
Apunta Teatre
Sinopsi:

Des de dins, totes les empreses semblen funcionar igual de malament. Solen estar tan plenes de gent incompetent que resulta increïble que els seus negocis no s'enfonsin. Però LaoconTech és diferent. LaoconTech és una empresa tecnològica on els caps i els empleats són amics i lluiten junts per fer un món millor. O almenys això és el que expliquen fins que uns dies abans de Nadal uns hackers roben les dades dels quatre socis fundadors i comencem a descobrir les seves intimitats. Feliç Diwali: una comèdia nadalenca plena de pau, amor i mala bava.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Feliç Diwali

03/01/2020

Borratxeres d'empresa

per Jordi Bordes

La comèdia nadalenca de la Sala Versus Glòries és com els sopars d'empresa. Sempre hi són. Varien sensiblement (com els lots de Nadal) i tenen aquell to de divertida borratxera lúdica que acaba amb un patetisme insultant. Els accionistes d'aquesta empresa tecnològica (veïna del 22@ del Poblenou) que acaben de crear Kassandra l'assistent virtual que llegeix els desigs dels seu usuari són terriblement humans i fràgils dins de la seva pedanteria. I el públic riu perquè s'hi pot imaginar el seu reflex en personatges reals (quan no en ell mateix) i veu com el seu castell de focs cau per la base més feble i vulgar: l'ambició humana.

Xavi Morató és un amic de les comèdies de traç gros, de personatges que tenen poques complexitats i que diverteixen per la seva caricatura constant. Com bon guionista de còmics. Ho és en el cas de The feliuettes, o de Generació de Merda. Li agrada tastar la polèmica política quan tracta peces més calidoscòpiques com els Balnearis Maldà o, darrerament Akelarre (de fet, una peça que beu de moltes altres autories).

Per la seva banda, Apunta teatre SCCL té clar qui és el format d'un teatre popular que distreu i que pessiga puntualment amb una profunditat més enllà de l'entreteniment. Que manté la tensió amb una intriga i, sovint, confrontant un personatge un punt excèntric (en aquest cas, l'informàtic amant del Facebook) amb els més convencionals i avorridots i orgullosos de sí mateixos (fins a autoenganyar-se). Per exemple, El funeral de Mary-lin era un altre retrat càustic d'una família de societat mitjana, aparentment convencional. Apunta teatre és un món d'homes de mitjana edat però que s'exposen a mostrar les seves debilitats còmicament el que multiplica l'interès del tipus de públic. Sense aspirar a reflexionar sobre les grans veritats de la Humanitat, aquest Feliç diwali té la lucidesa fugissera del que beu una copa més del seu límit al sopar d'empresa: se li enganxa la llengua al paladar i li costa vocalitzar però canta la situació laboral amb una claredat meridiana.