Arriba Fem teràpia? a la Sala Pangolí, una nova comèdia musical on l’humor i la música es fusionen per fer-nos oblidar els problemes durant una bona estona d’evasió.
L’Alejandro i la Meritxell són una parella que decideix anar a teràpia de parella per intentar salvar la relació. Tot i que, en conèixer la seva psicòlogoa, la teràpia no serà allò que esperaven… Un triangle amorós, una divertida visió del sempre present conflicte entre Catalunya i Espanya i un toc musical conviuen en aquesta història centrada en l’amor i allunyada de l’orientació política.
Si vols descobrir el resultat de tots aquests ingredients aconsegueix ja la teva entrada! Fem teràpia?
Alguna raó tòxica ha de tenir la política que discrimina els amors per colors polítics. Per sort, la peripècia de Fem teràpia? té més de gag del Polònia que de fet real. De fet, són conegudes les relacions amoroses (per bé que habitualment, puntuals) de partits antagònics a l'arc parlamentari.
La sala Pangolí fot conya dels amors per error en temps de procés. No està tan lluny de la troballa entre sociata i indepe a una mani 11S, com es confessava a Escape room. També hi va haver conflicte, que anava de la comèdia al drama Xarnegos. Ara, dues parelles es troben en un despatx d'una psicòloga per resoldre els seus conflictes amorosos, que són tant tòrrids com inversemblants. En l'excés està la comèdia.
Els polos Lacoste amb els fachalecos combaten amb les espardenyes d'espart. La samarreta d'heroi indepe prova d'abraçar la bata de la psicòloga... Sense massa punteria. Per pujar un graó més el divertit despropòsit, per moments la peça salta al musical gràcies a una pista musical gravada, que ressona a cançó entre èpica i romàntica. Són cançons que no aporten contingut, però que hi posen tota la salsa possibles als desencontres.
Fa poc més d'una dècada que Esteve Soler va desplegar una trilogia Contra. El dramaturg va escriure Contra la democràcia, Contra l'amor i Contra el progrés. En realitat, el Fem teràpia?, beu d'aquestes tres deus per fer un retrat cruel i esperpèntic de la societat actual. Si, en aquesta dècada, Catalunya s'ha vist travessada pel procés, és lògic que els gags hi sovintegin. Però més enllà dels acudits cap a les forces independentistes i els seus tòpics, també en surt esquitxat el sistema judicial de l'estat espanyol. Embolica que fa fort i interactua amb el públic. Una peça que funciona perquè no té pretensions de ser cap mirall acurat de la realitat, si no un vidre còncau que ho deforma fins al despropòsit més exagerat.