Ja fa uns anys que, dins del cicle Escenes, L’Auditori contacta amb creadors i creadores d’arts diverses i els proposa exercicis d’hibridació dels seus talents, sempre al voltant d’un tema comú que marca la temporada de l’espai musical del carrer de Lepant. Enguany el tema és “mort o retorn”, lema que ha inspirat els creadors i creadores programats, entre els quals hi ha la performer, ballarina i coreògrafa Sònia Gómez. Ha examinat la història de l’òpera, del teatre i de les arts vives i ha trobat que són... plenes de cadàvers. Explora aquesta història de defuncions acompanyada del col·lectiu musical Los Sara Fontán, integrat per la violinista i experimentadora sonora Sara Fontán i el bateria Edi Pou, cinquanta per cent del duet de rock experimental Za!. Com són aquestes morts (sublims i ridícules, patètiques i commovedores...) que fa anys que veiem a l’escenari? Què passaria si les encadenem i, alliberades del seu context, les presentem en forma de catàleg? Aquest trio se centrarà en el moment mateix del traspàs, a la recerca d’aquells elements comuns de tots els decessos: des dels més èpics fins als més còmics, i de les morts més íntimes a les més universals.
Serà una bona oportunitat de tornar a veure Sònia Gómez, una artista de la Sénia instal·lada a Barcelona que es va formar a l’Institut del Teatre (Barcelona) i al Performing Arts Research and Training Studio, fundat a Brussel·les per Anne Teresa De Keersmaeker. Treballa des de l’any 2004 en projectes que parlen sobre assumptes com la construcció identitària i el desemmascarament de les impostures socials i de les impostures de l’art a través del cos i la performance. L’hem vista al Grec 2018 col·laborant amb Pere Jou i David Climent en l’espectacle Nowhere in Particular. Ara, puja a l’escenari de L’Auditori amb un col·lectiu sonor imprescindible. Los Sara Fontán transformen un instrument tan clàssic com el violí en un element d’experimentació, explorant tota mena d’estils i emprant-lo en peces de poesia, dansa, instal·lacions museístiques o bandes sonores. L’any passat ja van ser al Grec, amb Tarta Relena i Cocanha, treballant en el projecte 4132314, que justament ha obtingut el premi Ciutat de Barcelona de Música 2022.
Una coproducció de L’Auditori – Cicle Escenes
Col·labora: Festival Grec
Amb el suport de la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, Nau Ivanov i Nyam Nyam
Los Sara Fontán (duet format per la violinista Sara Fontán i la percussió d’Edi Pou) i la ballarina i performer Sònia Gómez (Ballarina, Pinya, A vore) proposen una vista ben obscura a la mort arraconant els seus tics habituals d’humor surrealista. Edi Pou va col·laborar durant uns anys amb loscoreros,scp (Afasians). Ara tracten la mort, sense gaire èpica (que és l'ingredient habitual a l'escena) ni desconsol; símplement com un fet irreversible: La mort es fa present de forma silenciosa i amb un moviments compulsius finals. No espereu algun acudit sarcàstic; no l'hem sabut trobar. L'humor ha mort. Li hagués anat bé una mica de frescor per treure transcendència i posar-li un cert relleu a la dramatúrgia que corre massa plana (tot i el treball de música en directe, d'indagació del moviment i de disseny de llum.
L’espectacle, d’una hora de durada forma part del cicle Noves Escenes amb què, L’Auditori busca la connexió de la música amb una certa posada en escena (casos com CODA o Part). En la recerca, Los Fontán i Gómez s’han volgut inspirar en la profunda buidor del traspàs. Amb reflexions que van de l’assagista John Milton al compositor Gyôrgy Ligeti amb l’òpera de La Grand Macabre. Els compassos amb l’arc del violí són els breus instants d’un cert aire romàntic wagnerià (Tristany i Isolda). La presència del moviment també va guanyant presència a mesura que avança la peça. Si al principi, Sònia Gómez s’arrossega per sota d’una càmera negra estesa per terra, mica en mica anirà desvetllant-se com el cos que prepara la seva sortida. Els tres intèrprets amb el rostre coberts i amb un vestuari absolutament negre demostren la gran dificultat d’il·luminar i trobar-hi plecs i ombres als quadres més ombrívols.
