Ferida

Teatre | Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Quim Girón, Pau Masaló Llorà, Rui Paixao, Alba Torres, Alejandro Pau, Carlos Tuñón
Interpretació musical:
Tiago Inuit
Sinopsi:

Projecte site specific basat en el treball conjunt de creadors de diverses disciplines artístiques ‒catalans i portuguesos‒, sota la direcció de Julieta Aurora Santos de la reconeguda companyia portuguesa Teatro do Mar i exalumna del Màster FiraTàrrega de Creació en Arts de Carrer. Una coproducció induïda i compartida entre FiraTàrrega i el festival Imaginarius, amb la mirada externa d'Eva Marichalar, que parteix del concepte de memòria com a eix articulador. Una oportunitat de diàleg artístic entre dos països veïns que parlen poc. Un repte que permetrà als artistes que en formen part fer un pas endavant en la seva trajectòria de creació, enriquir-la i multiplicar-la. Un procés que es materialitza amb dues estades de creació i el treball en xarxa permanent entre els mesos de novembre de 2016 i setembre de 2017.

Crítica: Ferida

11/09/2017

L’expressió estètica del dolor

per Núria Cañamares

Caminada performàtica pel dolor, el turment que sense compassió ens etziba la vida, embolcallada en una efectista poètica sonora i visual. Al tomb del capvespre, al site specific del Parc de Sant Eloi (Tàrrega), quatre personatges s’enfilen muntanya amunt cercant l’empara de la fosca nit. I és dins la negror, violada per una exquisida il·luminació, que proven d’alliberar la càrrega que els ofega.

Dansa, teatre gestual, circ i arts plàstiques per expressar ferides difícils de verbalitzar. Imatges i accions estèticament belles i impactants que remeten a quadres expressionistes com ‘El crit’ de Munch, a inquietants nines de porcellana o a infernals éssers mitològics. Fragments d’un mirall trencat que, un rere l’altre, atrapen l’espectador en una hipnosi de recolliment interior.

Desperta silenci i estupefacció davant unes ànimes infelices que lluiten aferrissadament per desprendre’s del que els fa mal. I, també, reflexió sobre la pròpia inèrcia personal, sobre aquella pedra que pots llençar més tard o més d’hora, però en tot cas inútilment feixuga.