Finale

Dansa

informació obra


Sinopsi:

Peça de dansa vertical basada en les premisses estètiques i conceptuals de la dansa clàssica. Dues ballarines amb tutú evolucionen suspeses en una paret, desafiant la gravetat, al ritme dels ballets més reconeguts de la música clàssica: «El llac dels cignes», «El trencanous» o «Giselle», entre altres. Una miniatura de gran bellesa i contrast, entre la delicadesa més refinada i l'acrobàcia més espectacular.

Podeu veure l'espectacle inclòs als Nits d'Estiu de CaixaFòrum Barcelona clicant aquí

Crítica: Finale

06/09/2019

Precisió màgica

per Jordi Bordes

Finale és una peça de precisió. La dansa vertical manté sempre una àurea màgica per la seva capacitat a caminar (i ballar) sobre les parets. Les dues intèrprets de Delrevés quadren cada passa com ho farien en una coreografia de ballet a peu pla, però amb l’estranyesa de tenir el públic als peus (gràficament).

El joc dramatúrgic d'aquesta peça breu és ben senzill: anar eixamplant el camp de moviment i obrint els desplaçaments a mesura que avança la peça, alhora que creix el requadre amb el que estan il·luminades. Finalment, és clar es produeix el moment en què hi ha el contacte de les dues ballarines de dansa vertical: els requadres de llum es converteixen en una mena de llum panoràmica. La verticalitat permet, d’altra banda, ampliar les passes de ballet amb uns celebradíssims salts amb tombarella que les permet volar subjectades només per la corda. Hi ha hagut algun intent de convertir l’acció de dansa vertical en coreografia teatral, amb una trama de lladres i policies (fa uns quants a Fira Mediterània). En realitat, se celebra prou una compenetració exquisida amb partitures del ballet més popular. Caminar per les parets no cansa de veure, si es fa amb la intensitat de les de Delrevés.