Fingir

informació obra


Coreografia:
Mónica Muntaner
Autoria:
96º
Direcció:
96º
Ajudantia de direcció:
Yuri Fontes
Il·luminació:
Gorka Bilbao
Vídeo:
Gorka Bilbao
Companyia:
96º, Fes-t'ho com vulguis
Producció:
Teatre Lliure, CAET TNT, Teatre L’Escorxador d’Elx
Intèrprets:
Xavier Basté
Sinopsi:

Fins fa 20 anys, els petons d’amor, és a dir, els petons a la boca, en un escenari de teatre sempre es fingien. Hi havia tres estratagemes principals per dissimular el fingiment d’un petó:

a) El galant s’inclina sobre la dama, torça lleugerament el cap de manera que oculta el petó al “respectable” i llavors besa l’actriu a la barbeta o al llavi superior.

b) El galant, ple de frenesí, acaricia la dama amb les dues mans, totes dues posades damunt les galtes d’ella. Al moment de l’òscul, el galant desplaça el dit polze sobre la boca de la dama i, així, es fa un petó al dit gros.

c) El galant inclina el cap i agafa amb les mans el cap de la dama i la besa entre el pòmul i la boca, un espai que no s’aprecia ja que la mà del galant impedeix la visibilitat.

Crítica: Fingir

15/04/2015

Hiroshima encerta en recuperar la veu d'un grup de referència de la primera dècada del segle a Barcelona

per Jordi Bordes

La parella artística de 96º (ex-Amaranto) que celebren una dècada sent emergents (terrible paradoxa!) s'imaginen que estan en un assaig i que fan petons falsos a un públic imaginari. Però resulta que els espectadors es troben abraçats sense quasi esma d'agafar aire. Certament, hi ha peces d'aquesta parella artística més reeixida però el seu magnetisme segueix atrapant l'espectador. "Fingir" decau quan, precisament, juguen a fer que són els personatges. La personalitat dels actors té molta més empatia. Encara es recorda l'anterior "Dar patadas para no desaparecer", en què feien una tesi sobre un personatge que si no era real, en canvi, sí que se li troben entrades al Google. A "Fingir", que no recullen els aplaudiments perquè fan com si tot fos un assaig, un vídeo a la sortida (marca de la casa) revela el compromís, marcat a la pell, amb cada un dels seus treballs.

Després d'aquest muntatge Lídia González Zoilo desenvoluparà el treball de collage audiovisual a través de Macarena Recuerda. David Franch, aquesta tardor ha mostrat el seu darrer treball al Versus Teatre, Oso en el agua, que mantenia el gust per la paraula i la paradoxa, pel treball del teatre físic i per un vídeo de comiat que revela el treball i les pulsions del muntatge. Ara, aquest retorn a l'Hiroshima pot reprendre un treball conjunt o despertar emocions arraconades que els hi han estat molt vàlides per crear el seu món contradictori, de viatge entre la realitat i la ficció. 

"Fingir" no deixa indiferent ningú, tot i la seva aparent espontaneïtat.