Llum, energia, dinamisme fins a l’extrem. Pensareu en aquests conceptes quan vegeu el resultat de la feina del conjunt d’artistes que aplega aquest espectacle. Els van triar després d’audicions per tot el Marroc, gràcies a les quals s’ha creat la companyia que veurem en escena i que posa en comú un seguit de talents que van des de l’acrobàcia tradicional i moderna fins a les danses urbanes, el break-dance o fins i tot el taekwondo i el footfreestyle (futbol d’estil lliure). Com combinen totes aquestes especialitats acrobàtiques? Al so dels scratchs del conegut discjòquei marroquí DJ Key i envoltats pel món visual de Hassan Hajjaj, un conegut artista i fotògraf a qui es coneix com l’Andy Warhol marroquí i que és autor d’un imaginari visual plenament pop i extensament acolorit. Ho veureu durant una funció que comença amb tons foscos i que acaba convertida en una festa de la llum i el color, una nova mostra de la vitalitat extrema del grup d’artistes, aquest cop sota la direcció de la també acròbata Maroussia Diaz Verbèke.
És l’aposta més nova del Groupe Acrobatique de Tanger, un col·lectiu nascut l’any 2003 gràcies a una dona, Sanae El Kamouni, que es va entestar a portar les acrobàcies, una de les grans mostres de la cultura popular marroquina, al llenguatge contemporani. Per aconseguir-ho, ha convidat a dirigir els espectacles de la companyia alguns dels directors més prestigiosos de l’escena europea actual, entre els quals el francès Aurélien Bory o els suïssos Zimmermann & de Perrot. Hem vist exemples de la seva feina al Grec 2008 (Taoub), al Grec 2010 (Chouf Ouchouf), al Grec 2013 (Azimut) i al Grec 2017 (Halka). Aquesta combinació de tradició i creació contemporània té ara continuïtat amb Maroussia Diaz Verbèke, una acròbata de corda, directora d’escena i especialista en circ que ha creat espectacles diversos, el darrer dels quals va néixer al Brasil i es titula Circus Remix. Ella es defineix a si mateixa com a “circògrafa”, un neologisme que al·ludeix a una posada en escena pròpia de les arts del circ.
A més, l’espectacle serà una bona oportunitat per conèixer l’univers visual de Hassan Hajjaj, autor de les escenografies i els vestuaris que veurem a FIQ i que barreja el color més explosiu amb elements de la cultura tradicional, en una aliança entre pop i kitsch plena d’humor, que fa dialogar èpoques diverses i és capaç de convertir estampes tradicionals del Marroc en unes imatges tan potents que fan pensar en la més pop i moderna de les capitals occidentals.
El Group Acrobatique de tànger és quasi un habitual al festival de Barcelona. Certament, fan bé de reprogramar-lo perqupe segueixen fidels a la eva filosofia d'entendre un circ amb arrels africanes que no deixa de ser mai espectacular i que va transformant-se. Continuament. El joc de fer castells en clau de falcons, però amb persones drets (en comptes de posar-se a quatre grapes) va impressionar a Halka. Els salts entre terrasses, com en una mena de disciplina precursora del parkour també va deixar sorpresa la platea de l'amfiteatre Grec amb Chouf Ouchouf (2010), per exemple. És un format d'espectacle imprescndible per a l'amfiteatre Grec perquè atrapa a un espectre de públic molt ampli, coneixedor de les disciplines del circ o no, i d'edats que tant hi pot anar la neta com l'àvia i tots queden impregrnats d'aquella vitalitat innata de la companyia.
A les seves propostes hi ha sempre optimisme, ganes de viure, d'expressar-se de creconciliar-se amb els altres, de jugar a canviar contínuament les regles d'un joc que és compartit entre la quinzena d'acròbates però també amb el públic que segueix amb voracitat la construcció de cada quadre amb unes transicions constants, amb una modificació de l'espai, dels colors del decorat, del vestuari inacabable. És només una hora que passa volant i en la que hi han encabit acrobàcies, salts mortals, figures de mà a mà intercanviant àgils i portors (en un mateix salt!), músic ade dj en directe, que ben bé es podria allargar en 80 minut.s Però és que un dels reptes del grup d'acròbates és avanç+ar-se al temps, anar sobrerevolucionat i tenir els números molt assajats perquè no calgui repterir-ne cap per aconseguir completar-los tots.
Al costat d'aquesta velocitat, un text escrit i projectat sobre dels tatamis o sota dels fragments de linòleum que torna a ser un cant a la vida, una celebrració festiva del circ, de l'art, de la joventut que contagia d'optimisme l'escena. I és en aquestes breus aturades en què la resta del grup fa el canvi d'espai quasi imperceptiblement. És honest, és vibrant i és com sem pre, espectacular.