Perquè Peralada creu en la vitalitat del gènere, estrena nous títols. I com es tradició, el Festival ha fet un nou encàrrec de creació operística, aquest cop al compositor francès Philippe Fénelon, autor, entre d’altres, d’òperes com ara Salammbô, Faust o JRR, citoyen de Genève. Tres personatges són els protagonistes de Flaubert & Voltaire, l’estrena absoluta d’enguany. Definida com a òpera-teatre i evocant aquests dos noms il·lustres, l’obra planteja una confrontació històrica però projectada entre les relacions d’un escriptor, Gustave, i dos ajudants de cambra, Candide i Alphonse, que comenten amb ell el dia a dia. Però, existeixen realment aquests dos ajudants o són només éssers que persegueixen a Gustave en somnis? La resposta a Flaubert & Voltaire, una coproducció del Festival Castell de Peralada i Vox 21.
Autor de música clàssica contemporània i apassionat per la literatura, Philippe Fénelon acostuma a bastir les seves obres a partir d’una estructura narrativa sovint inspirada en la literatura universal. Salammbô, Faust o JJR en són alguns exemples. També Flaubert & Voltaire, la seva darrera composició.
Definida com una òpera-teatre, va viure la seva estrena absoluta en l’acollidor claustre de l’església del Carme, com a colofó de aquest excel·lent iniciativa dedicada a l’òpera de petit format programada dins el Festival Castell de Peralada. Una proposta arriscada que recull la llavor sembrada per Luis Polanco, que en fou subdirector fins a la seva mort i a la memòria del qual està dedicada.
Tres músics (Pierre Dutrieu, clarinet; Béatrice Gendek, viola, i Alexandra Greffin Klein, violí) i tres cantants (Vladimir Kapshuk, baríton; Damien Bigourdan, tenor, i Manuel Núñez Camelino) donen vida i so a les peripècies vitals del jove Gustave, entestat a escriure una peça teatral que aplegui la genialitat i l’èxit alhora. Tancat al seu petit estudi, envoltat de llibres i sempre acompanyat dels seus dos amics, companys o alter ego d’ell mateix, Candide i Alphons, Gustave es debatrà en un mar d’interrogants i reflexions sobre el camí que cal emprendre en els quals hom pot endevinar-hi el rerefons de la vasta cultura del compositor així com alguns aspectes de la seva mateixa trajectòria vital i artística.
Pensaments i diàlegs que descriuen estats d’ànim de vegades declamats en un interessant joc de dissonàncies alternats amb passatges més melodiosos. Un contrast d’estils que il·lustra les diverses provatures del jove dramaturg i que també es reflecteix en el vestuari dissenyat per Claire Ristenrucci, que barreja peces actuals i d’època. No així en l’escenografia de Jordi Mitjà, elaborada des d’uns paràmetres més convencionals.
Flaubert & Voltaire combina un llenguatge musical expressiu i acolorit amb un text que, al marge de l’anècdota, permet una interessant reflexió sobre el fet creatiu i la llibertat de l’artista.