Flying Pigs

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Eulàlia Bergadà, Ferran Echegaray, Marina Fullana, Carlos Gallardo, Anna Hierro, Marc Naya, Aloma Ruiz
Interpretació musical:
Aloma Ruiz, Javier Cárcel, Ferran Echegaray, Carlos Gallardo, Eulàlia Bergadà
Dramatúrgia:
Tanya Beyeler
Escenografia:
Joana Martí
Vestuari:
Joana Martí
Il·luminació:
Ganecha Gil
Companyia:
Projecte PI (E) CE
Direcció:
Constanza Brncic
Sinopsi:

Flying Pigs és un viatge al voltant de la catarsi. Ens endinsem en el caos de la matèria per fer aflorar els sentits a la recerca d’un instant efímer de bellesa i de plaer. Un camí d’esforç i renuncia essent inevitable el sacrifici d’emocions. Emocions provinents de paràmetres passats que ens aferren a qui érem ahir i que ens bloquegen dins una forma determinada que hem de poder desmuntar o desvirtuar per convertir-se lliurement en una de nova: la desitjada. Els llocs que inspiren la vitalitat de l’obra sorgeixen a partir de referents populars sagrats i artístics de l’imaginari col·lectiu com ara festes populars, concerts o discoteques, reunions familiars, festivitats religioses, tradicions com la matança del porc mallorquina o obres d’art com la Capella Sixtina.

Crítica: Flying Pigs

26/05/2016

Una experiència visual i sonora, amb reminiscències místiques

per Josep Maria Viaplana

Flying Pigs és un espectacle que combina tres tècniques diferents, aixoplugades sota el concepte (i la refrescant evolució actual) de la dansa contemporània cap a produccions que integren altres disciplines, fent el resultat més ric i interessant. Aquestes disciplines, en el nostre cas, estan distribuïdes entre els set intèrprets, tres ballarines, tres cantants-actors i una violinista. Tots tres 'grups' recreen trese conceptes d'espai durant la funció: les ballarines, vestides de negre, ens ofereixen un espai dinàmic, amb uns moviments corporals vius i un constant trasllat de part a part de l'escenari. Els tres cantants, de blanc, ens remeten a un espai més fixe, formant un bloc en tot moment, que es belluga a una velocitat infinitament més lenta i rocallosa. Ells ens proporcionen el fons sonor de les seves veus, interpretant alternativament peces que van des del cant pla a peces conegudes de Madonna o Queen, totes amb un nexe -subtil, però reconeixible- comú sobre la religió i l'alliberament de l'ànima. Finalment, la violinista, amb vestit de gala i amb l'ajut d'un sofisticat violí elèctric, posa la base musical a tot l'espectacle, incloses les cançons, en molts moments ajudada dels 'loops' que aquesta mena d'instruments permeten, superposant i repetint els fragments que ella mateixa interpreta amb el directe mateix, creant 'capes' sonores de fins a 6-7 loops superposats. En algun moment, però, es reprodueixen fragments pre-enregistrats. Tot plegat avança, barrejant els tres mons i als seus intèrprets, que ens ofereixen moments visuals de molta potència, conceptualment lligats a la catarsi dels profunds sentiments d'allò sagrat i allò tradicional, no necessàriament separats.

Un espectacle, en definitiva, d'aquells que aconsegueix que no perdis l'atenció en cap moment, atret per la intensitat i qualitat dels intèrprets, la varietat de les propostes (la llum també juga de vegades un paper interessant, igual que el terre, creuat per línies fetes en sorra vermellosa) i el sentit transcendent de les imatges que proposa, perfectament ajudades per part sonora. A mi, al menys, em va entusiasmar.

I sembla que al públic -heterogeni en edats i estils- que gairebé omplia les grades d'una sala amb un escenari clarament destinat a la dansa contemporània.