Follow the leader

informació obra



Intèrprets:
Xevi Dorca
Companyia:
Erre que Erre
Autoria:
Quim Bigas, Barbara Van Hoestenberghe, Ernesto Collado
Sinopsi:

Elvis Presley, el Rei del Rock, va revolucionar el món de la música cap a la dècada dels 50. Se’l considera el precursor d’un dels principals fenòmens socials que la música ha aportat a la cultura de masses: el fenomen fan. Follow the leader, el nou espectacle de XeviXaviXou, pretén retre homenatge als grans músics i als seus nombrosos fans. Alhora, però, ens convida a reflexionar sobre el preu de la fama en l’escena musical.

Crítica: Follow the leader

01/04/2016

"Go-gossisme" divertit a partir del play-back més tronat i amb sorpreses coreogràfiques

per Jordi Bordes

Si els Chicos Mambo s'atreveixen amb les puntes o The Chanclettes es desfan amb un vestuari de paper i un univers musical amb Village People de bandera, XeviXavixou saben explotar la mímica, un element prou surrealista com un Ferrero Rocher-tenda de campanya daurada i algun ball de Youtube imprès en una altra partitura i ritme. La comicitat és l'element que busca aquest espectacle. I, sense més element d'expressió que les ganyotes, un vestuari pujat de to provocadorament i el seu cos pel ball, no sempre poden mantenir la broma en plena ebullició. De fet, cada gag necessita d'un clímax previ  que, lamentablement, refreda l'esclat anterior. Però és que el gag no són com unes rèpliques de paraula, que es  pooden disparar contínuament a tort i a dret (i menys  amb la limitació actoral de dos intèrprets). Com els acudits de monòleg, cal un inici de frase per disparar la cantarella espaterrant final.

Tot i així, s'ha de reconèixer que saben sorpendre i aconseguir una empatia amb el públic (probablement és un muntatge molt més d'envelat de festa major que no pas de teatre "formal" com el Principal d'Olot). Tot i la distància, els riures són constants. La peça, que es podria allargar o escurçar a gust dels autors perquè l'únic que marca és la música gravada i l'ordre del vestuari, té un final rodó, coherent i que està a l'alçada de la gamberrada constant. És el que volen: divertir-se ballant i fent riure el públic. Una festa, un joc d'uns go-gós de discoteca de dissabte a la nit que han decidit passar-se al capítol de l'antiheroi ballant les  peces dels desamors més tràgiics de Los Pecos. Sí, hilarant per moments.