Foradada

Circ

informació obra


Autoria:
Àfrica Llorens
Intèrprets:
Àfrica Llorens
Sinopsi:

Amb el circ com a disciplina artística, FORADADA està inspirada en la llegenda de Montserrat. La proposta parteix de la tradició per qüestionar el gènere, a través del moviment, amb un cistell de vímet i en un espai circular, i amb la mirada horitzontal i participativa del públic que transforma el cos acrobàtic en un ritual sensible i subtil de reflexió col·lectiva.

Aquest espectacle es va presentar en format work in progress l'edició de Fira Mediterrània 2022

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Foradada

23/10/2023

Cos i gènere

per Alba Cuenca Sánchez

La dificultat per mostrar-se tal com és cadascú és el tema de Foradada, una creació d’Àfrica Llorens que es va estrenar a la passada Fira Mediterrània. A cavall entre la dansa i el circ, l’artista parteix de la llegenda de la Roca Foradada de Montserrat: Qui travessa el forat de la roca amb un cistell ple d’aigua i no en vessa ni una gota, canvia de gènere.

Foradada comença amb la poètica imatge d’un cistell de vímet amb cames. L’artista és a sota, sola, oculta, reclosa en una zona de confort on ningú la jutja. Al cap d’una estona, però, accepta els riscos d’exposar-se i surt del cistell perquè l’acompanyem en la sorprenent metamorfosi, explorant els gèneres des de la fisicalitat. Primer la feminitat, a través de la seducció, la delicadesa i el desequilibri. La càrrega arriba exemplificada amb sons que xiuxiuegen mentre l’artista es mou amb dos grans cistells voluminosos, que cansen, que són difícils de transportar. La masculinitat arriba després amb la seguretat, l’amplitud de moviments i les proeses físiques per, finalment, abandonar el binarisme amb un tercer personatge infantil que ens demana tornar als nostres orígens: abraçar a la mare, connectar i construir en comunitat.

A ritme lent i evocador, Llorens juga al canvi per més tard treure-li importància. El món binari s'entesta a posar fronteres que ens aïllen. Però l'artista ens acull durant tota la funció, té molt present al públic i hi interactua amb la mirada i l’expressivitat. A banda de la interpretació, la peça compta amb un dispositiu escènic que acompanya molt bé l’atmosfera de tradició i comunitat, amb els sons i la música evocadors de Mau P. Pradas i Mar Grimalt i l’escenografia artesanal de Betty Cau, acompanyada dels cistells de Joan Farré que tanta importància tenen en la llegenda.