article del 9 d'octubre del 2023
Moll de l'os ha estrenat, finalment, Foradada després de més d'un any de recerca. La llegenda parla que és un forat a les muntanyes de Montserrat que va fer el diable per tornar a l’infern. Però també hi ha la tradició que postula que qui passi pel forat amb una galleda d’aigua sense vessar-ne ni una gota canviarà de sexe: si és home es tornarà dona i si és dona es tornarà home. Àfrica Llorens ha triat aquest conte per abordar el canvi de gènere al segle XXI. Sense quasi articular paraula, es transvesteix de noia (que li agrada seduir) a noi (amb un canvi corporal revelador). En realitat, el millor lloc on es troba és sota el cistell de vímet. Potser per això, al final, en comptes de barallar-se en mons hostils, opta per acollir el públic sota un cau fet de vímet on tothom pot saber com se sent sense prejudicis.
El circ de Llorens és, ara, performàtic, dramàtic. És tot honestedat, però encara li falta rodar per trobar els plecs del personatge que no la facin ser tan vulnerable. Es pot ser fràgil, posar-se en el risc del personatge, però amb la seguretat que el com s'exposa és la forma idònia per commoure i atrapar l'espectador. En aquest viatge del qüestionamnt de sexe , han anat sorgint espectacles que ho tracen des del musical dramàtic (Limbo) al d'agra comèdia (Família (im)possible) o en una exposició performàtica (Leire Mesa a No tenemos título). La solució de llorens és la dacollir. quan una persona se sent rebutjada, procura emptitzar convidant en la seva guarida. una decisió generosa, entusiasta com la que uinterpretyava òscar Muñoz en l'adaptació de La nit just abans dels boscos. És en aquell sostre precari que es respira sense angúnia, després d'haver voltat pels cístells de vímet d'haver vogut prsuadir el mirall microfonat o de donar-se un cop de dutxa freda inesperat (que no desvetllarem el com) i que entronca amb la màgia de la llegenda. La resta és silenci.
link article del diari: 2023
article del 14 d'octubre del 2022
Àfrica Llorens es troba en un procés convuls de la construcció de Foradada. Artista verticalista convertida en àgil (va protagonitzar, per exemple, el duet Envà), s'ha atrevit convertir una llegenda (si es pot transportar aigua en un cistell de vímet s'aconsegueix el dret a canviar de sexe) en una peça de teatre físic. I ella és aquesta dona/ home que aconsegueix el repte que l'aigua no s'escoli pels forats del vímet. En el passi que es va ensenyar a Fira Mediterrània (encara enmig del procés) el dubte de la indecisió per triar el millor camí del futur es transforma en una força sense control que arriba a passar per sobre de la mateixa artista (generosa fins a la medul·la). Hi ha una violència animal en el cos de l'home i també en el de la dona. Els pits mig esborrats, el penis convertit en tresor de caça d'un gos famèlic són imatges d'una gran potència que necessiten distància.
L'aposta de Llorens d'aprofitar una llegenda per tractar un tema candent a la societat (i també al teatre com ho demostren espectacles com Trans (més enllà), Limbo, Tránsitos...) és encertada. Manté l'aire rural amb el joc amb dos grans cistells de vímet, en els que s'hi amaga dins, com si fos el capoll d'una papallona i, puntualment, també hi fa verticals o tombarelles aprofitant la seva consistència i estructura cilíndrica. Foradada ha de canalitzar les intensitats, afinar les formes (que no comporta per què suavizar-les) i tindrà una recepció transparent i màgica cap a l'espectador. La màgia es va produir, puntualment, en el passi a L'Anònima, quan Llorens va creuar la mirada amb una criatura de pocs mesos. Es van mirar de fit a fit potser mig minut seguit, amb la curiositat que una criatura mira a un gos que li veu els ullals, però que expressa amb la mirada, una voluntat conciliadora. No home, ni dona, ni llegenda, ni gènere: només dues ànimes que es miren i es comprenen sense pronunciar paraules.
link article del diari 2022
